Un altre dia de semireclusió, entre la feina i casa amb una lleuegera escapada al parc per correr. M'he enganxat molt al diari de notícies digital que suposo amb una altra intenció em va recomanar el Ferran. Tota la meva lectura s'efectua am molt astorament perquè havia perdut la consciència de que el nacionalisme català pogués arribar a ser una cosa tran freak. Gran part del contingut és directament folklòric, però les parts series són de fet pitjors, com l'article de Xavier Roig contra els funcionaris. Passan els segles i no veuen que la diferència és que els espanyols tenen un estat i saben com manegar-lo i nosaltres ens pensem superiors moralment perquè tenim una botigueta o l'equivalent modern, que és una agència de publicitat.
El curs a la llull va força bé. Avui un excelent alumne, Ângel Pascual, feia un comentari d`Aristofanes, dels núvols, que m'ha servit per convencre'm més de la riquesa d'aquest text. Les malalties dels intel·lectuals i dels humans en general, han estat les mateixes des de fa vint i cinc segles.
La correcció del llibre també segueix a bon ritme. Rellegint el capítol dedicat a Apocalypse Now retrobo una idea que la darrera guerra d'Irak torna a fer palesa: la fragilitat d'un somni pel qual ningú no està disposat a morir. Del nacionalisme català, en podríem dir el mateix.
Si algún hipotètic lector està esperant alguna notícia de Londres quedarà decebut, però ahir va ser un dels dies més espanyols des de que estic aquí. En tot el dia nomésvaig parlar dos frases en anglès, perquè un professor del centre va tenir a bé saludar-me. A més vaig dinar a casa Garcia. Avui serà diferent perquè aquesta tarde hi aniré a classe. Però la facilitat per quedar-se en un ghetto és en la meva situació extrema.

Avui ha estat quasi tot el dia plovent, a la tarda hem anat a correr a Queen's Park i ha estat agradabilíssim sentir la gespa i la terra molla, en el parc gairebé buit. aquest és certament un dels luxes d'aquesta ciutat.
Hi ha hagut enrenou a la feina, perquè s'ha anat descobrint un incident bastant desagradable. Dimarts passat un alumne va atonyinar un altre al pati, cosa fins a cert punt normal. Però alguns amics de l'agredit van indicar-li al cap d'estudis que de fet no hi havia hagut cap motiu per l'agressió i que l'objectiu de la batussa era la sev filmació, seguint aquest fil es va descobrir una pàgina web on hi havien videos dels nostres alumnes fent burrades com reventar amb el cap les taquilles de l'institut. La directiva no ha estat massa energica i de fet avui els alumnes encara eren a classe enfotent-se de tots nosaltres. Tot plegat absolutament malaltís, perquè el tal Campbell és un tarat, però molts dels altres són gent en aparença normal. S'ha descerebrat molt una part del jovent i és difícil que acabin fent res de sensat.

Sant Jordi

No sé si ha plogut a Barcelona, però aquí a Londres si ho ha fet. Un dia més aviat desagradable de pluja i temperatura baixa. Sant Jordi és ben diferent a Barcelona, l'únic lloc on sembla celebrar-se és als pubs, tots guarnits amb la creu de Sant Jordi. Les celebracions del país són desfilades i coses per l'estil que tampoc m'han resultat molt atraïents. És el primer Sant Jordi que he passat fora de Catalunya, i finalment m'he passat tot el dia a casa, veient finalment Hanna and her sisters. Demà serà un altre dia

Acabo de llegir per primera vegada el diari digital e-noticies i me n'adono de perquè estic tant a gust aquí. Un país amb un nivell de ressentiment tan alt és un país malalt. Quinze mesos després del pacte del Tinell, la mala llet hauria d'haver baixat. El tripartit certament no té programa perquè la seva única finalitat era fer fora convergència i resistir contra el PP. L'alternativa que hi ha ara, és fer fora sigui com sigui a Maragall. Projectes reals de país no es veuen per enlloc. Burles per l'aposta per la francofonia, la qual és però una estratègia del tot plausible i gens desencertada. Els francessos necessiten qualsevol aliat contra l'anglès i es malfien de l'espanyol. Són uns aliats naturals. Certament no potser no són gaire de fiar, però no es pot tractar només amb gent noble. Evidentment la situació dels catalans del nord és lamentable, però tampoc mai no els hem ajudat en res.
La conferència de la que vaig parlar va agradar molt als alumnes, però a mi em va decebre. No va haver gaire explicació d'estrategia militar i una exposició històrica amb massa nacionalisme espanyol. Tota l'estona utilitzava el conferenciant un nosaltres, que a mi personalment no em deia res de res. Però a més històricament i sense cap passió és inexacte. El 1805 França existia perquè ja havia fet la revolució, el regne Unit havia endegat un procés de continuitat històrica que es manté des de 1688. La fundació d'Espanya com a nació, com a molt aviat pot començar el 1808 i a més es fa malament. D'altra banda el centre té més de 100 alumnes fills matrimonis mixtos entre anglesos i espanyols. Tots aquests nois no savien molt bé si havien guanyat o perdut. Finalment no s'acaba d'explicar perquè si els espanyols eren heroics i els francessos covards, com un cop més va repetir el conferenciant, van morir el doble de francessos que espanyols

Des de la cinc no puc dormir i fa estona que estic llevat. He pogut així veure bé que a les sis ja comença a clarejar i ara a les set ja és del tot de dia. Només tinc tres classes i després comença un cap de setmana del tot incert, però de fet malament, perquè és clar que estaré ben cansat. Demà aquí també serà festa. No se ben bé que faran. Només que al Globe de Shakespeare hi ha jornada de portes obertes. Tinc un certa curiositat. Certament demà serà un dels dies on el sentiment de melangia pot ser autèntic i efectiu. I no serà dolça. Probablement aquí si que plourà. Lectura aquest matí dels diaris anglesos. Les eleccions són una tria molt difícil per a molta gent. Hi havoluntat de castigar a Blair, però molta por que aquest càstig suposés la pujda al poder dels conservadors. Segurament aquesta hipotèsis no suposaria canvis substancials en qüestions econòmiques, però el partit conservador està basant la campanya en fer propaganda contra la immigració i això tindrà segur conseqüències a llarg i mitjà termini.

Veient alguns dels que estan amb mi, o millor dit, veient l'únic que coneixia abans l'Albert, em pregunto de fins a quin punt aquesta ciutat em canviarà. De fins a quin punt, aquest desarrelament volgut i desitjat, em convertirà en un altre. En general em sembla que m'ha tocat viure una època on la gent en general té poc ego però li dona un valor exorbitant. Fora segurament sobreestimar-me pensar que un canvi tan radical em deixarà igual.
L'important però és Londres. Aquesta tarda passará per davant de la casa on vivia Orwell. De fet, hi passo cada dimarts i dijous per la tarda. Sembla un atzar afortunat que estigui tan a prop d'una de les persones del segle passat que més sinzerament admiro. La casa és petita, de dos plantes, tot just on comença Portobello Road, al costat de Nothing Hill Gate, de color blau cel crec recordar. És on va viure després de tornar de Catalunya en el temps de la segona guerra mundial.
Avui no tinc cap classe. Només treballaria a la tarda però es suspenen perquè l'agregat militar de l'ambaixada espanyola fa una conferència sobre la batalla de Trafalgar. Hi aniré. Tinc un positiu interès en conéixer el conferenciant que és el pare del millor alumne que mai hagi tingut.

Tarda lluminosa i esplendida. El dia no ho ha estat pas gaire. Més aviat tot negatiu. La Cristina acaba de trucar dient que se'n torna a Barcelona. Primer ha trucat per dir-me que ma mare està malalta. Millor pensar en altres coses. Per exemple, a l'obra de teatre d'ahir. Mai no havia vist res semblant, tant pel que fa la manera d'actuar, com la disposició escenogràfica. En comparació, la major part de les coses vistes a Catalunya semblen pessebres. L'escenari impressionant molt ampli i molt comode pel públic

Inici

Bé, he fet cas al Ramon i començo aquest dietari. Avui ha estat un d'aquests dies on no he estat ben bé on em toca estar.Total solitud, matí plujós tarda lluminosa. Correu amb els amics i la feina fora de mida, de la que no se desfer-me prou bé. Comentari eleccions basques al café, més o menys coincidència en que de fet no aclareixen gaire. Demà per primera vegada aniré al teatre en aquesta ciutat. Una obra important el Juli Cesar de Shakespeare amb Ralph Fiennes fent de Marc Antoni