Acabo de llegir per primera vegada el diari digital e-noticies i me n'adono de perquè estic tant a gust aquí. Un país amb un nivell de ressentiment tan alt és un país malalt. Quinze mesos després del pacte del Tinell, la mala llet hauria d'haver baixat. El tripartit certament no té programa perquè la seva única finalitat era fer fora convergència i resistir contra el PP. L'alternativa que hi ha ara, és fer fora sigui com sigui a Maragall. Projectes reals de país no es veuen per enlloc. Burles per l'aposta per la francofonia, la qual és però una estratègia del tot plausible i gens desencertada. Els francessos necessiten qualsevol aliat contra l'anglès i es malfien de l'espanyol. Són uns aliats naturals. Certament no potser no són gaire de fiar, però no es pot tractar només amb gent noble. Evidentment la situació dels catalans del nord és lamentable, però tampoc mai no els hem ajudat en res.
La conferència de la que vaig parlar va agradar molt als alumnes, però a mi em va decebre. No va haver gaire explicació d'estrategia militar i una exposició històrica amb massa nacionalisme espanyol. Tota l'estona utilitzava el conferenciant un nosaltres, que a mi personalment no em deia res de res. Però a més històricament i sense cap passió és inexacte. El 1805 França existia perquè ja havia fet la revolució, el regne Unit havia endegat un procés de continuitat històrica que es manté des de 1688. La fundació d'Espanya com a nació, com a molt aviat pot començar el 1808 i a més es fa malament. D'altra banda el centre té més de 100 alumnes fills matrimonis mixtos entre anglesos i espanyols. Tots aquests nois no savien molt bé si havien guanyat o perdut. Finalment no s'acaba d'explicar perquè si els espanyols eren heroics i els francessos covards, com un cop més va repetir el conferenciant, van morir el doble de francessos que espanyols