Inside job

Veig el diumenge passat Inside Job, el documental sobre la crisi econòmica realitzat per Charles Ferguson. Cinematogràficament no és cap cosa. Molta paraula, molt gràfic i molta imatge decorativa. Alguns documentals televisius poden ser francament millors. El contingut no és del tot nou, però tot aplegat i explicat de seguit en dues hores és ben impactant i serveix per fer ben palès un tema, prou comentat a aquest dietari, la radicalització de les oligarquies. Després de veure’l pensava evidentment a Lasch, ja que podríem dir que el film acaba pràcticament demostrant la seva tesi de la traïció de les elits. Potser alguns pensaren que tot plegat no és gaire nou. Sota la façana democràtica, el poder sempre ha estat la propietat de grups petits. La diferència em sembla és que poques vegades aquests grups han estat tan oberta i decidament inclinats envers el nihilisme. La pel•lícula no és ni agressiva, ni indulgent envers els polítics sinó que tendeix a tractar-los com allò que són realment, tipus de relativament poca importància i és molt més dura amb el frau epistemològic que amb el grau més alt de desvergonyiment es qualifica a si mateix de ciència econòmica.