Un altre dia de semireclusió, entre la feina i casa amb una lleuegera escapada al parc per correr. M'he enganxat molt al diari de notícies digital que suposo amb una altra intenció em va recomanar el Ferran. Tota la meva lectura s'efectua am molt astorament perquè havia perdut la consciència de que el nacionalisme català pogués arribar a ser una cosa tran freak. Gran part del contingut és directament folklòric, però les parts series són de fet pitjors, com l'article de Xavier Roig contra els funcionaris. Passan els segles i no veuen que la diferència és que els espanyols tenen un estat i saben com manegar-lo i nosaltres ens pensem superiors moralment perquè tenim una botigueta o l'equivalent modern, que és una agència de publicitat.
El curs a la llull va força bé. Avui un excelent alumne, Ângel Pascual, feia un comentari d`Aristofanes, dels núvols, que m'ha servit per convencre'm més de la riquesa d'aquest text. Les malalties dels intel·lectuals i dels humans en general, han estat les mateixes des de fa vint i cinc segles.
La correcció del llibre també segueix a bon ritme. Rellegint el capítol dedicat a Apocalypse Now retrobo una idea que la darrera guerra d'Irak torna a fer palesa: la fragilitat d'un somni pel qual ningú no està disposat a morir. Del nacionalisme català, en podríem dir el mateix.
Si algún hipotètic lector està esperant alguna notícia de Londres quedarà decebut, però ahir va ser un dels dies més espanyols des de que estic aquí. En tot el dia nomésvaig parlar dos frases en anglès, perquè un professor del centre va tenir a bé saludar-me. A més vaig dinar a casa Garcia. Avui serà diferent perquè aquesta tarde hi aniré a classe. Però la facilitat per quedar-se en un ghetto és en la meva situació extrema.