6/25/2009

Little big horn


L’esdeveniment històric més evocador que ha tingut lloc un 25 de juny, des d’un punt de vista diguem-ne universal, és la batalla de Little Big Horn, la més gran victòria obtinguda pels nadius americans enfront d’un exercit dels Estats Units. Com que no soc historiador no donaré els detalls històrics de la batalla que suposà el final pel Tinent Coronel George A.Custer, sinó que prefereixo parlar de la memòria cinematografiada de l’esdeveniment. La primera pel•lícula que vaig veure sobre el tema fou Custer of the West (Robert Siodmak, 1967). Era molt petit i potser era la seva estrena. No recordo res més que vagament la visió del federals envoltats pels indis fent un cercle per resistir, tot i que potser aquesta imatge vingui directament d’una de les caixes de Comansi que em portaven els reis. En tot cas, Siodmak i l’Oest fan una combinació estranya i si tinc temps lliure segurament ho aprofitaré millor veient The Killers.
Tinc més clar records de dues versions contraposades. A llitle bing Man(Arthur Penn, 1970), Custer és un personatge egocèntric, racista i un xic retardat interpretat per l’actor de comèdia Richard Mulligan. És un film molt típic de la seva època que es deixava veure molt bé. El contrapunt absolut és They died with their boots on (Raoul Walsh,1941). Aquí el paper de Custer és interpretat per Errrol Flynn i Custer és com sempre era Errol Flynn. Fonamentalment a la pel•lícula Flynn és un defensor dels indis que va a la batalla final conscient del seu destí i per protegir els indis i l’honor de l’exèrcit americà. Malgrat el caràcter delirant del guió, el film té les virtuts característiques del cine del seu autor, és a dir, una vivacitat narrativa incomparable.
Potser el millor film és un on no es presenten els fets més que de manera indirecta. A Fort Apache, el coronel Thursday, interpretat per Henry Fonda, és clarament una personificació del personatge històric de Custer. El film de Ford adopta una perspectiva molt més crítica. Thursday menysprea els indis i només està preocupat a la seva promoció personal, tot i que certament no és el bufó ridícul descrit per Penn. La pel•lícula és simultàniament una crítica contra l’establishment militar i una celebració de l’heroisme dels soldats corrents, dels voluntaris que constituïen el gruix de les tropes. Al capdavall, la pel•lícula ha quedat associada a la guerra del Vietnam, ja que fou la favorita dels soldats americans; especialment el moment en què el personatge de Wayne replica a Thursday quan afirma que els apatxes que ha vist li semblen ben poca cosa, que sí els ha vist, llavors no són apatxes. Tot fent aquest blog me n’adono que fa temps que no l’he vista i segurament això em donà una bona idea per acabar aquesta diada. M’hauré de conformar però amb veure la versió original i no podré sentir la pseudollengua india inventada pels dobladors a l’espanyol, per tal d’amagar el fet que Wayne amb els apatxes parlava en castellà.

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Dos momentos a retener de una mega obra maestra.
El rostro de John Wayne una vez el personaje de Henry Fonda retoma el mando de la tropa y se encamina hacia la hondonada donde les han cercado los indios.
Y el segundo cuando los periodistas hacen mención del retrato del personaje de Fonda, cargando contra los indios y que se ha convertido en un héroe para los escolares, y Wayne dice "Es exacto en todos los detalles".

Ya hay otro motivo para recordar el 25.06 Ir sumando años a la muerte de Michael Jackson.

6:42 a. m.  
Anonymous Anònim said...

En la conversa amb el apatxes, Wayne em sembla que només diu "buenas tardes". Després hi ha una conversa entre Wayne, Fonda i els apatxes (figura que el cap indi és Cochise), amb Pedro Armendáriz fent de traductor simultani (castellà > anglès), que és molt fidel traduint frases curtes i molt creatiu quan Cochise d'allarga una mica.

12:44 p. m.  
Blogger Jordi said...

És cert, havia fet el post després de reveure la pel·lícula i Wayne parla molt poc en castellà, nomes el "buenas tardes", el pes de la conversació la du l'actor mexicà, Pedro Armendariz. La vaig veure finalment i coincideixo amb el primer comentari i em sembla que és un dels millors Ford i un punt fonamental a la seva carrera, perquè és el primer film on comença a fer una reflexió entre la relació entre història i mite. La frase citada de Wayne,ja està anunciant, el Print the Legend de Liberty Valance. També és significativa perquè és pràcticament la darrera col·laboració amb Henry Fonda, substituït per un Wayne que acabarà sent un heroi molt més conflictiu (tot i que Fonda, aquí té poc a veure ja amb Wyat Eartp o Tom Joad i sí, segons el testimoni del seu fill, amb la seva personalitat real).
I certament la llista d'esdeveniments significatius del 25 de juny s'ha incrementat amb la mort de Michel Jackson. El fet però és que el seu treball com a entertainer mai no em va dir gaire res. He de confessar que em sento més afectat per l'altre mort important del dia: la de Farrah Fawcet, que durant un cert periode tingué un fort impacte a la meva vida (onírica evidentment)

10:02 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home