The Big Heat

Algunes vegades l’exercici de retrobar-te amb allò que t’havia entusiasmat en un passat resulta un exercici força decebedor, d’altres vegades afortunadament s’esdevé tot el contrari. La setmana passada vaig experimentar un d’aquests moments, quan la BBC em va permetre reveure The Big Heat (en castellà, los sobornados). El meu record era bo però la projecció ho va confirmar plenament. Sé que és dir molt, però probablement estem parlant del millor Lang americà. La pel·lícula es recordada sobretot per una famosa escena on un nerviós Lee Marvin desfigura el perfil de Gloria Grahame amb el contingut d’una cafetera bullint (una escena realment exemplar perquè veiem molt més del què púdicament Lang ens mostra en realitat), però la importància del film va molt més enllà. The big Heat és en primer lloc un thriller excel·lent, mostra d’una saviesa narrativa de primer ordre. Totes les escenes estan perfectament integrades a la narració, sense deixar de tenir interès en elles mateixes. Pels fanàtics de la “mise en scene” el film resulta d’un interès absolut. Però els seus valors en cap cas són només formals. En el context de l’Amèrica dels cinquanta suposava una gran valentia moral prendre com a tema de la pel·lícula la corrupció institucional. Huston cinc anys abans havia mostrat un policia corrupte a The Asphalt Jungle, però hom podia entendre aquest fet com una excepció. Al film de Lang, l’excepció és el policia honest interpretat per Glenn Ford, mentre que la institució policial en ella mateixa és una joguina controlada pels mafiosos. (recordem que sis anys després la Mafia va tenir prou força com per donar la victòria al seu candidat preferit en unes eleccions a president, J. F. Kennedy) Des d’aquestes premisses el final feliç pot semblar forçat, però hi ha un component d’acte de fe en la capacitat democràtica del poble americà, expressada en el fet que siguin un grup d’ex-combatents els que prenguin cura i recolzin l’aïllat i solitari policia protagonista, el retrat del qual és una mostra de la capacitat de Lang per copsar l’ambiguïtat de la situació humana quan ens endinsem a l’ambit de la moral. Hauria també de parlar de Gloria Grahame, però em sembla que aquesta actriu mereixeria una entrada per ella sola.