Strafford-on-avon per retornar

Torno a Anglaterra després de la meva estada a Paris i ho faig passant el cap de setmana al que potser és el lloc més quintessencial d'Anglaterra, Strafford-on-avon. Hi veig les cases del gran home, que ja coneixia, i visito la tomba on crec que no hi havia estat. És el primer dia de primavera i el clima s'ha mostrat coherent amb el calendari, fent senyals que el llarg, cru i cruel hivern està a les seves acaballes. A la casa del gendre un dels guies ens introdueix la visita amb el bon humor i la habilitat que caracteritza els anglesos que fan aquesta feina. El gendre era metge i la casa fa una mica de museu recordatori de l'estat de la medicina del segle XVII. El fet difícil d'amagar és que els metges del moment sabien ben poca cosa del funcionament del cos i els seus èxits tenien poc fonament més que l'atzar. Tanmateix, els metges en aquesta època ja havien esdevingut un gremi amb prestigi. La credulitat humana és una de les constants històriques més incansables i immodificables.