Entre lobos y autómatas

Entre lobos y autómatas és el títol de l'assaig amb què el Victor Gómez Pin va guanyar fa úna mica més de tres anys el premi Espasa d'assaig. El vaig comprar en una de les mes breus estades a Barcelona i va quedar a la pila de llibres per llegir fins que el vaig rescatar fa poc, coincidint amb el fet que havia d'explicar algunes engrunes d'antropologia als meus alumnes de primer. Des de que visc a Londres he perdut del tot el contacte amb el Victor i és una de les coses que realment em sap greu, perquè és de les poques persones (no pas l'única) que vaig poder conèixer, quan tenia més relacion amb les personalitats i personatges del mon filosòfic català, d'una coherència personal i intel·lectual indiscutible. Tot i que no sempre hagi estat d'acord el cent amb el cent amb el que escriu o diu, és dels pocs que mai no em fa sorgir la pregunta, encara que estigui parlant d'un tema abstrús, de per què m'està aquest home explicant aquesta història.

El llibre és una defensa de la causa de l'home, de l'especifitat ontològica del ser humà, enfront dels entusiasmats per la proximitat genètica amb els animals, la qual cosa semblaria reduir-nos a ser una espècie com els altres, i la dels enlluernats per les meravelles de l'època digital. Des d'una inspiració fonamentalment aristotèlica, en Victor defensa la singularitat del fet humà i la feblesa real des d'un punt de vista teòric de les concepcions criticades tot i que en ambdós casos el suport no és tant teòric com emocional. De fet, la condició indispensable per poder creure que un ordinador pot arribar a pensar és no saber de debò com funciona un ordinador. Igualment el fet repetit fins a l'avorriment de la nostra coincidència quasi completa amb els ximpanzés pel que fa la composició del nostre genoma, hauria de servir per il·lustrar el caràcter significatiu d'una diferència tan petita. El llibre es segueix força bé, tot i que em sembla que tendeix a estendre's massa en arguments aliens, cosa en principi poc esperable a un llibre que ha estat guardonat amb un premi d'assaig. En tot cas el llibre constitueix una mostra dels amplis coneixements i de l'agudesa del seu autor en tots els àmbits.

Evidentment no vaig tenir temps de coordinar-ho amb les meves lliçons i no he pogut treballar cap dels seus continguts. Tanmateix i partint del tòpic que des d'un principi l'home es defineix com allò que hi ha entre Déu i l'anima, el relat de Gómez Pin, la perplexitat enfront i finalment el refús de la singularitat humana no deixa de ser una conseqüència forçosa i necessària de la mort de Déu.