The great game

The Great game és el nom amb el que Kipling denominà els enfrontament entre els imperis rus i britànic, pel control de l’Asia Central. Ara és també el nom del cicle d’obres de teatre escenificades al Trycicle sobre la història i el present d’Afganistan. Mentre que a Barcelona, pel que recordo, el teatre polític és una raresa absoluta i gairebé una heretgia, els espectacles són per passar l’estona, a Londres tot i ser minoritari té una certa vida, de la qual és responsable sobre tot aquesta institució, el Trycicle, de Kilburn. Hom pot veure les 12 obres d’una tirada en tot un dia o anar tres nits per veure-les totes. És una opció més relaxada i ha estat finalment la meva. Les quatre primeres obres reben el títol genèric d’ Invasions i Independència. La segona, Comunisme,els mujaidins i els talibans, la tercera, resistint la llibertat. Només tretze actors fans tots els papers amb un esforç extraordinari. Les obres són un preciós exemple d’escriptura col•lectiva. Totes foren encarregades als autors per la direcció del teatre i ells es documentaren per cobrir un període històric o reciclaren idees que ja en tenien. Atès que l’experiència ha estat molt bona, en faig cinc cèntims de cadascuna de les obres:

BUGLES AT THE GATES OF JALALABAD by Richard Bean
Es una obra ambientada a la primera Guerra d’Afganistan el 13 de gener de 1842. Jalalabad es una de les portes de Kabul i els fets recreats constitueixen una de les majors desfetes de l’exèrcit britànic ( i n’hi ha unes quantes). Una campanya en principi fàcil contra uns salvatges, vestigis de l’edat mitjana, que acabà amb l’aniquilació de tot un cos de l’exèrcit. L’obra barreja dos temps: la recreació dels fets des de la distancia per la vídua d’un general i el diàlegs entre quatre dels supervivents de l’exèrcit angles en un moment de la seva fugida, que serveix per exposar la seva opinió i la seva vivència dels fets.
DURAND’S LINE by Ron Hutchinson
Aquesta obra te lloc el 1893 i els dos personatges principals son Sir Henry Mortimer Durand, ministre de la India Britànica i Abdur Rahman, emir d’Afganistan. L’obra representa el moment en que foren decidides les fronteres d’Afganistan, fent simplement una línia sobre el mapa, i contrasta dos punts de vista: l’escepticisme de l’emir que no acaba de veure el sentit de l’acció i que pensa que tot plegat produirà mes problemes dels que soluciona i la convicció profunda de sir Durand de la bondat intrínseca i la necessitat del seu acte. Es de totes les obres la mes brillantment dialogada i la mes interessant filosòficament, doncs ens recorda que al XIX, també hi hagué un fonamentalisme, però fou un fonamentalisme del progrés. Es un encert d-Hutchinson contraposar aquest entusiasme, en el sentit humeà del terme, amb una saviesa oriental ancestral com en un moment donat replica l’emir: What you see as perfumed indolence (referint-se a la pretesa passivitat oriental) may be a recognition of the dangers of thoughtless change. Es una obra on es veu molt clara una idea que mes argumentada filosòficament es troba als textos de Gray: la manca de sentit que té la projecció universal de formules politiques nascudes i experimentades en el context europeu, encara que l’orgull dels filòsofs els hi faci pensar que son ells els portaveus de la humanitat.
CAMPAIGN by Amit Gupta
També aquesta obra es fonamentalment un diàleg entre dos personatges. Ambientada al nostre present, els dos protagonistes son Harry Hawk, un diputat secretari del primer ministre i el professor Tariq Khan, reconegut historiador de la universitat d’Oxford, expert a la història de l’Afganistan. L’entrevista te lloc al Foreign Office i en principi el seu objecte és assessorar el diputat, i per tant el ministre, sobre el Rei Amanullah que governà Afganistan des del 1919 al 1929 i que intentà impulsar un seguit de reformes que, d’haver triomfat, haguessin convertit el seu país en una democràcia liberal. Amanulah comptava amb l’ajut del seu sogre Tarzi, un dels intel•lectuals mes importants del període. No va poder però vèncer la resistència dels caps de les tribus que finalment el foragitaren amb l’ajut dels britànics que cercaven revenja i la recuperació de la seva influencia al país (Amanulah volia obtenir la complicitat dels americans i els soviètics). Quin interès te aquesta vella historia pel govern britànic actual? Segons el diputat mostrar que l’aspiració a la democràcia liberal forma part de la tradició pròpia del país, que no es una imposició estrangera i així justificar una retirada de les tropes britàniques que ara per ara ja no sols es un desig, sinó que comença a ser una necessitat.
NOW IS THE TIME by Joy Wilkinson
Consisteix en una escenificació de la fugida del rei Amanullah, junt amb la seva dona i el seu sogre el 1929. Aturats per una fallida del cotxe els personatges mostren el seu recel, parlen de les seves aspiracions i finalment acaben rebent la noticia de la deposició del rei
BLACK TULIPS by David Edgar
El tema aquí es la intervenció militar soviètica. L’obra es divideix en cinc escenes que avancen en ordre invers al cronològic. Des de 1987 al 1981, veiem un seguit d’escenes militars on els discursos es contrasten amb el fracàs experimentat per les tropes soviètiques. L’ordre invers permet apreciar possiblement que l’error soviètic no fou diferent del dels anglesos un segle abans, la ignorància i el menyspreu de les gents i el país on estaven lluitant.
BLOOD AND GIFTS by JT ROGERS
El tema d’aquesta obra és la intervenció americana a la guerra dels afgans contra els soviètics. L’eix de la història és la relació entre un americà, membre de la CIA, i un líder militar antisoviètic. L’obra il•lustra la preferència que acabaren tenint els grups més radicals, els que després serien els talibans, i com aquesta preferència acabà duent fins a l’extremisme, grups originàriament molt menys radicals.
MINISKIRTS OF KABUL by David Greig.
Una de les obres més reeixides en part per la bona química existent entre els seus protagonistes, Jemima Rooper i Ramon Tikaram. L’obra mostra una entrevista imaginària entre una escriptora britànica que pensa que l’imperi britànic fou un error i Najibullah el president d’Afganistan a l’època de la intervenció soviètica. El personatge és presentat d’una manera essencialment ambivalent, com l’individu amb més resolució per dur Afganistan a la superació de l’edat mitjana, però també un individu brutal i sanguinari. L’obra es situa el 1996, quan després de quatre anys d’arrest domiciliari Najibullah espera l’arribada de les forces talibans. El fet cert és que, confiat potser en el seu carisma, refusà les ofertes que li feren per fugir. La imaginària entrevista serveix per fer un recorregut per l’existència del líder, constatar la seva admiració per les Spice Girls i apuntar la reflexió que la major part dels problemes del món tenen la seva arrel a la imaginació dels britànics. Finalment l’escriptora li revelarà el seu destí: brutalment torturat i executat després de l’entrada dels talibans.
THE LION OF KABUL by Colin Teevan
La trama d’aquesta obra és potser la més interessant de totes les representades. La protagonista, Rabia, és la responsable d’una agència d’ajut humanitari que vol saber que ha passat amb dos dels seus col•laboradors desapareguts mentre repartien menjar al Kabul controlat pels talibans. L’entrevista amb el responsable del ministeri és del tot tensa, per finalment descobrir que els dos homes han estat lliurats com a esmorzar al Lleó del zoo, per haver-se dirigit a una dóna que els havia sol•licitat un sac d’arròs. Tot i que els fets no estaven clars, el cap talibà té pocs dubtes de la culpabilitat d’uns homes ensinistrats per una dóna que, òbviament, no és una bona musulmana. Tanmateix, dins de la lògica dels talibans no és permès que hom pugui prendre’s justícia per la seva mà. Com que Rabia refusa decidir ella un càstig, un jutge islàmic lliura els responsables de l’acció al lleó. Rabia anuncià el final de l’ajuda humanitària, fet que deixa els talibans del tot indiferents. El seu traductor Ismael, interpretat per un actor fantàstic Paul Bhattacharjee, no l’acompanya en el seu retorn. Quan ella enfurismada li pregunta de quina banda està, ell respon que dels que han de restar quan els estrangers se’n vagin.
HONEY by Ben Ockrent
El protagonista d’aquesta obra és un altre personatge històric, Ahmad Shah Massoud, ministre de defensa del govern afganès enfrontat al talibans, assassinat per Al-Quaeda dos dies abans de l’esfondrament de les torres bessones. L’obra es centra en les seves relacions amb la CIA i els seus intents infructuosos de convèncer als americans de la perillositat dels talibans i de la seva connivència amb els pakistanesos.
THE NIGTH IS DARKEST BEFORE THE DAWN by ABI MORGAN
És la més optimista de les obres representades. Explica la història de l’obertura d’una escola de noies que havia estat prèviament clausurada pels talibans i ens parla de la mala consciència generada pel fet del tancament , com passa sempre en aquests casos la major part de la gent no fou capaç de plantar cara, però també de l’esperança despertada.
ON THE SIDE OF ANGELS by Richard Bean
Els protagonistes són ara els responsables d’una ONG que s’enfronten a un dilema moral: cloure un pacte amb un senyor de la guerra que permetrà l’accés de tot un poble a l’aigua potable a canvi de lliurar en matrimoni tres noies de deu anys a uns senyors una mica més grans, posem quaranta anys més grans. L’argument serveix per plantejar una reflexió sobre les implicacions morals del mujlticulturalisme i iniciar una comparació entre les diverses patologies morals, el col•laborador més indignat moralment ha abandonat la seva mare octogenària amb Alzheimer. L’actriu protagonista d’aquesta obra és Jemma Regrave, la qual, com la foto testimonia prou bé, sembla un exemple viu de la validesa de les lleis de la genètica. (és la neboda de Vanessa, com ella esquerranosa i també una excel•lent actriu)
CANOPY OF STARS by Simon Stephens
Aquesta obra es centra a un soldat britànic. Som testimonis de la seva entrada en batalla, de la mort del seu amic i del seu difícil impossible retorn a casa, a Manchester. La darrera escena ens el mostra veient futbol belga i bevent té a les dues de la matinada, mentre la seva dona li retreu la seva incapacitat de comunicar-se ni amb ella, ni amb el seu fill petit, tot considerant la manca de sentit dels seus esforços i, en conseqüència, de la intervenció britànica. Jay li explica llavors amb la història d’una nena de deu anys, atacada amb àcid per anar a l’escola. Això no convenç, però, la dóna. També, replica, hi ha gent com aquest agressor al nostre carrer i segurament, penso jo, té tota la raó.