4/20/2009

Retorn

Avui he tornat a Londres. Segueixo amb el tema de les equivocacions. La darrera ha estat confiar a Iberia, quasi per primera vegada en cinc anys des de que soc aquí. Tot i que en teoria volava amb la companyia espanyola de bandera, els llocs estaven operats per unes altres companyies, la qual cosa es tradueix al fet que aquest matí a Casablanca en comptes de donar-me dues targetes d’embarcament, cosa que jo no dubtava, només n'he rebut una. Al lloc d’enllaç (Barcelona) havia de buscar l’altra però l’equipatge anava directe, en principi.Com és fàcil d’endevinar a Barcelona he tingut molts problemes. Només em quedava mitja hora per fer el canvi i l’aeroport de Barcelona té molta més façana que serveis d’informació als viatgers. Al final he arribat a la porta sense targeta d’embarcament i m’han fet una a ma. A hores d’ara encara no tinc cap idea clara del lloc on por ser el meu equipatge, cosa que podria tenir conseqüències tràgiques, com que em torni a deixar barba.
Mentre ens enlairàvem he vist l’edifici de la terminal I pràcticament acabat, però un altre cop els averanys no semblen gaire bons. Òbviament no he pogut satisfer el meu, possiblement absurd, desig de comprar algun exemplar de premsa. A l’avió només donaven el Daily Mail on he rebut la notícia de la mort de Ballard. He llegit un parell de novel•les seves, Super Cannes i Kingdom comes, mogut per la influència de Gray, el qual pensa que fa un retrat del present més agut que el dels sociòlegs. Tot i que no tingui res a veure amb Girard tenen l’element comú de pensar que l’apocalipsi s’està donant aquí i ara (com més o menys sentim els que ens varem fer grans amb el film de Coppola). El diari també informa que a Surrey crec, no estic molt segur del lloc, s’ha pres la decisió de introduir música de fons a les biblioteques. Alguns usuaris, possiblement reaccionaris i anacrònics, han protestat, però el responsable deixava clar que el temps on les biblioteques eren per llegir ha passat avall definitivament i que ara la gent va a connectar-se i la música no fa cap nosa.

Etiquetes de comentaris: , , ,

4 Comments:

Anonymous Xavier said...

No sé si has perdido material de trabajo importante, pero piensa que Lawrence perdió en la estación de Victoria un primer manuscrito de "Los siete pilares de la sabiduría" y se lo tomó con humor, porque ello le daba la oportunidad de empezarlo de nuevo.

6:52 a. m.  
Anonymous mina. said...

Jordi, a Barcelona la música encara s'utilitza per foragitar la gent de la biblioteca. Durant lúltim quart d'hora.

La música fa nosa si no t'agrada el que escoltes. Per començar. És una conversa molt llarga, aquesta, i fa anys que dura. Pel que fa a mi, en un altre lloc, en un altre moment. Ben retornat.

12:35 p. m.  
Blogger Jordi said...

Yo no he perdido nada demasiado importante, pero tampoco soy como Lawrence, que pensaba que su tiempo era infinito (como en general le sucede a los Dioses)

9:02 p. m.  
Blogger Jordi said...

La música que t'agrada, t'ajuda a fer qualsevol cosa, la que et desagrada t'empipa extraordinàriament. El problema és que a un lloc públic sempre hi haurà algú que es sentirà empipat. En tot cas, allò indignant de l'article és l'afirmació de que el temps de la lectura ja ha passat

9:05 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home