Winstaley

Kevin Brownlow és conegut fonamentalment pel seu treball com a historiador del cinema mut i darrerament per la seva monumental i probablement definitiva biografia sobre David Lean. També, en col•laboració amb Andrew Mollo, és el responsable d’unes poques pel•lícules, de les quals ahir en vaig poder veure una. Winstanley la crònica d’una de les comunes fetes pels diggers a Surrey l’any 1651, tot just després de la guerra civil.
La pel•lícula tingué un procés d’elaboració molt llarg, de més d’una decena d’anys. Estigué molt temps bloquejada perquè era un material en el qual cap productora volia invertir. Finalment fou el BFI qui assumí els costos de producció quan decidí finançar projectes amb poca o nul•la o sortida comercial. Malgrat tot el pressupost era molt reduït i no va permetre comptar amb actors professionals, cosa que va ocasionar un rodatge molt llarg que fou aprofitat per poder reflectir la varietat de les estacions.
El film és visualment bellíssim i palesa les inquietuds del seu autor, d’un home que havia vist i assimilat les imatges dels autors fonamentals del cine mut. La influència més fonamental és Einsenstein. Tot el començament es podria entendre com un homenatge i, de fet, la música utilitzada és la que composa Profokiev per Alexander Nevski. També és molt clara també la influència del Dies Irae de Dreyer que constitueix la imatge cinematogràfica per excel•lència del període. La història però no és menys interessant i té evidents connotacions contemporànies. Les comunes dels diggers es bastiren sobre els terrenys comunals destinats generalment a la ramaderia i l’explotació forestal. La seva pretensió era convertir-los en camps de cultiu i fundar comunes que poguessin proveir les seves necessitats bàsiques de manera autàrquica. Entenien que l’èxit del seu projecte a la llarga significaria la desaparició de les classes dirigents. La comuna no pogué durar ni tan sols dos anys sotmesa a la pressió dels terratinents locals i la hostilitat dels camperols veïns.
Winstaley era el nom del cap i ideòleg de la comuna. El moviment tenia arrels evidents a moviments milenaristes d’origen medieval i a una mitologia pròpiament britànica que volia recordar els temps anteriors a la invasió normanda com un moment d’igualtat trencat per la victòria dels invasors (és a dir una justificació ètnica de la lluita de classes) i la memòria històrica que ha quedat és mínima, cosa que potser tenim poc en compte quan estudiem el pensament polític anglès del XVII que és fonamentalment els dels guanyadors d’un conflicte ampli i polièdric. El drama de Winstaley en part ve provocat pel fet que ells havien estat els guanyadors de la guerra. Quan Hallifax, el cap de l’exèrcit va amb la missió de reinstaurar l’ordre, troba antics companys d’armes que han estat decisius per fer fora el rei. La pel•lícula reflecteix molt bé la importància que van tenir els pamflets en aquest conflicte, tot confirmant la idea de Todd que els avenços democràtics estan estreta correlació amb l’avenç de l’alfabetització (i no falta gaire més per entendre en què constitueix el malestar de l'ensenyament).