David Lean (IV): The passionate friends

Després de les adaptacions de Dickens, el tercer període de l’obra de David Lean està centrat per la seva relació amb Anne Todd que estigué casat amb ell i fou la protagonista de tres de les seves pel·lícules; una d’aquestes The passionate friends constitueix l’element central de la retrospectiva que ara està oferint el BFI essent el film més projectat, cosa en gran part necessària perquè era sense dubte el film més oblidat de David Lean sense que res no ho justifiqui. De tots les altres, la pel·lícula més semblant és possiblement Brief encounter. El tema central és el mateix, la història gira envers un adulteri i a totes dues el protagonista és Trevor Howard, que canvia el seu ofici de GP pel de professor de Biologia a l’Imperial College. El seu antagonista, el marit ric, fred i enganyat, és Claude Rains en un paper molt semblant al que fa en un altre altra història sobre un triangle amorós, la hitchcockiana Notorious. The passionate friends és a hores d’ara una pel·lícula molt fresca i tremendament original. Contra totes les regles del melodrama del moment la pel·lícula està construïda sobre uns personatges que no donen gaire lloc a cap mena de identificació emocional. El predomini dels primers plans és absolut, cosa que s’adequa bé al tarannà psicologista de la història. Hi ha presents algunes de les característiques pròpies de Lean. Per exemple, la seva afecció als flash-backs. La pel·lícula comença a Suïssa el 1948, per ràpidament viatjar a la ment de la protagonista fins el Londres de 1939, el moment on ja casada es retroba amb el seu antic amor, ocasió que propicia un altre flash-back dins del flash-back! (Howard Hawks sense dubte s’hagués posat malalt veient aquest film). Fou el primer film de Lean, una part substancial del qual fou rodat en exteriors, en concret a les muntanyes dels Alps suïssos on transcorre la darrera part del film, és a dir, el moment on comença la pràctica del que popularment és la seva fonamental senyal d’identitat. Si hom vol també és en aquest film on es comença a mostrar quelcom que s’anirà fent més evident, als altres films, una soterrada però indiscutible tendència misogínica. El personatge d’Anne Todd no sols no és gaire simpàtic sinó que el seu destí acaba essent més aviat trist.