This happy breed

This happy breed fou la segona pel·lícula de David Lean i la primera que signà com a únic director, l’anterior segons els crèdits va ser dirigida també per Noel Coward tot i que sembla que no feu gaire cosa. Basat en una obra de Coward, This happy breed explica la vida d’una família petit burgesa de Clapham, des del final de la primera guerra fins el començament de la segona. No hi ha cap trama especial, més enllà de la vida d’una família amb les seves joies i les seves tristeses, viscudes això sí d’una manera molt anglesa, és a dir, sense sentimentalitat i amb inclinació a l’estoïcisme. Els caps de les dues famílies mostrades són ex-combatents i per això proclius a les posicions del partit conservador, enfrontats sense radicalitats als punts de vista de les organitzacions treballadores d’esquerra i molt malfiats envers els alemanys (no veuen clara la política pacificadora de Chamberlain). La pel·lícula reflecteix alguns moments claus d’aquest període de la història britànica (la vaga general del 26, la conferència de Munic, la mort del rei Jordi V) i de manera significativa omet d’altres, com la crisi econòmica del 29, tot i que certament aquest fou un esdeveniment significatiu sobre tot per a la classe obrera i no tant per a les classes mitjanes, molt consolidades ja a l’Anglaterra d’aquest període. Certament, és clar l’origen teatral de la pel·lícula, Lean encara no tenia el domini del seu ofici que li permeté fer de Brief encounter una lliçó magistral sobre com convertir una obra teatral en cinematogràfica, i això no ajuda especialment, però no manquen els punts d’interès. Hom pot veure al film molts dels actors que formarien part dels repartiments de les pel·lícules de Lean d’aquest període: John Mills, Stanley Hollowey, Celia Johnson o el protagonista Robert Newton. Lean, com John Ford, preferia treballar amb vells coneguts dels que extreia el màxim de partit. Potser allò més sorprenent del film és la gosadia del jove Lean que trià rodar en un tecnicolor, perfectament reconstruí a la còpia projectada pel BFI.