6/01/2008

The crafstman

Richard Sennet és l’autor d’un dels llibres més importants de la dècada dels noranta, el seu assaig sobre els canvis esdevinguts a l’organització del treball dels darrers temps publicat en castellà per Anagrama amb el títol de La corrrosión del caràcter. Un text fonamental per entendre que ens està passant. Aquest any ha publicat un altre llibre The craftsman, una reivindicació de la figura de l’artesà i en un cert sentit un intent de donar una resposta plausible als problemes del nostre temps expressat en el llibre anterior. L’experiència del segle XX, presa en conjunt, dona testimoni de dos grans fracassos. Un indubtable és el del model comunista fonamentat en una consideració del món del treball, plenament il·lusòria, que fonamentava la necessitat del treball en un ideals abstractes, més o menys morals però massa allunyats de la realitat, l’altre el model americà basada en la competició i el triomf que deixa massa perdedors i una sensació certa de buit en els que guanyen. Aquest llibre és una defensa d’un camí del mig, basat en l’amor al producte del propi treball, a la justificació del treball pels seus resultats. La figura prototípica d’aquesta actitud seria l’artesà, el qual és una figura paradigmàtica no només des d’un punt de vista ètic, sinó per que la seva actitud enfront els problemes que ha de tractar constitueix el millor model possible de realització de les potencialitats humanes. Tot defensant aquest punt Sennet reprèn el camí d’una tradició provinent dels temps de la il·lustració, una de les dimensions de la qual fou precisament la reivindicació de l’acció reflexivo-pràctica de l’artesà enfront de la teoria sense arrels a la realitat. El llibre desenvolupa molta de la seva argumentació mitjançant anàlisis molt acurades de diverses pràctiques humanes entre les que tenen un lloc preferent les relacionades amb la música, un tema pel qual Sennet està especialment interessat. Des d’un punt de vista filosòfic, el treball de Sennet és interessant per tots els qui hagin a après a pensar, més o menys, des d’un cert recel per les grans construccions i els grans discursos. L’experiència del treball manual d’un cert nivell, la interpretació musical no fora una excepció, serveix per veure que entre les deficiències del llenguatge està la seva inadeqüació per reflectir allò que la ma o el cos en general pot fer, també és una manera d’adonar-se del caràcter fructífer que té l’error. Són múltiples els temes abordats per sennet, des de Linux fins a les receptes de cuina, i en tots ells la lectura és profitosa des d’un punt de vista informatiu però també des d’un punt de vista formatiu per recordar-nos que encara tenim moltes raons per mantenir una visió decent i positiva del conjunt de la humanitat

Etiquetes de comentaris: , , , ,

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

potser t'interessarà aquest poema del Maragall, el Joan:

Elogi del viure

“…Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un entre els homes. Esforça’t en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me. Si oblidat de tu mateix fas tot el que pots en teu treball, fas més que un emperador que regís automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l’agitador, que el qui governa. Pots negligir tot això i l’adobament del món. El món s’arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva…”

una abraçada

Ramon

3:26 p. m.  
Blogger Jordi said...

Clar i essencial. Quan escrivia la crítica, obviàment pensava en que t'agradaria el llibre. No sé si ja ha estat publicada la traducció castellana. Si vols te'l baixo al juliol

3:46 p. m.  
Anonymous Anònim said...

doncs sí, tot i que estigui en anglès, espero que sigui llegible.

6:16 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home