Sociedades movedizas

Sociedades movedizas és un llibre que es defineix com una temptativa de construcció d’una antropologia dels carrers. Tot i que com a bon llibre de ciència social en molts moments cau en un academicisme poc estimulant, el llibre m’ha interessat perquè planteja una qüestió que a hores d’ara té per mi una importància cabdal: la necessitat del viatge com a conseqüència de la contradicció instintual que suposa el sedentarisme. Especialment interessant és la primera part del llibre, elogio del afuera, on aquest procés d’imposició del sedentarisme es relliga al predomini de la subjectivitat que configura la mentalitat occidental des de la reforma protestant. Els capítols més intensos són però els dedicats als conflictes als carrers, els anomenats “el derecho a la indiferencia” y “contra la tolerancia”. Els arguments de fons potser no són nous però segueixen sent de lectura obligada per a tots els que no estiguin convençuts que el tan difós i lloat multiculturalismo no només és una enredada sinó també un monument a la hipocresia. En tot cas Delgado és brillant argumentant i mostrant que l’argument més subtil i insidiós a favor del racisme real és fer veure que els culpables del racisme són els racistes una idea manllevada per cert d’allò que Strauss anomenava la reductio at Hitlero