Youth without youth

Coppola ha trigat més de deu anys en fer una pel·lícula que potser serà la cloenda d’una carrera que comença essent molt brillant i que després va anar perdent en força i qualitat. El seu darrer títol Youth without youth és una coproducció entre diversos països europeus que té com a fonament literari textos de Mircea Eliade. La pel·lícula em sembla simpàtica, interessant però també en un cert sentit insuficient. Les raons dels primers adjectius són clares a hores d’ara. Fer una pel·lícula centrada en temes metafísics com l’exploració de la interrelació entre matèria i esperit o el caràcter il·lusori del temps, tot tornant al tema d’ahir, és francament intempestiu i valent. També resulta oportú el tractament de les dificultats de compatibilitzar la reflexió intel·lectual amb allò que hom anomena comunament vida (un tema també intempestiu quan l’espècie dels intel·lectuals pertany a hores d’ara al gènere dels vividors). Amb tot però al film li manca pel meu gust intensitat, tot es veu sempre com molt llunyà i segurament l’estructura narrativa suggereix una complexitat que tampoc no és tan gran. En tot cas sense explicar res de l’argument dir que l’estructura general de la narració, es correspon a una de les històries preferides de Borges. Dit això, deixaré el dietari per uns dies, els propers, que no seran londinencs. Espero que tothom celebri com cal el solstici d’hivern i un any vinent prosper, refutant el criteri dels economistes i altres menes de futuròlegs.