A diary for Timothy

El cine britànic té dos generes que pot considerar propis de la mateixa manera que el Western és un gènere americà. El primer, molt popular fins no fa gaire, és el cine bèl·lic, el segon menys conegut és el cine documental, cosa que explica perquè ara per ara la Televisió britànica segueix excel·lint, encara que des de la seva perspectiva parlin de decadència. Diumenge passat al Barbican vaig poder gaudir de la confluència dels dos generes en una retrospectiva de Humprey Jennings, el principal documentalista britànic que treballà a la dècada dels trenta i els quaranta i per tant cobrí la segona guerra mundial. El programa abastava tres curts: el primer era un documental sobre com es van viure els primers dies de la guerra al Regne Unit, que copsava amb claredat el trencament amb la quotidianitat, i el restabliment d’una nova. El segon era sobre el paper de la força del treball a la guerra. Tractava de convèncer als membres de les Trade Unions que la victòria de Hitler suposava un final absolut pel moviment sindical anglès. Era interessant perquè el curt constatava que l’exemple de França era tingut en compte pels dirigents britànics i que per tant consideraven la hipòtesis que la guerra es perdés per la defecció popular. En tot cas, Jennings era un home d’esquerres i el seu compromís, com el cas d’Orwell, mostra que les esquerres britàniques no tingueren els dubtes i els escrúpols dels francesos, causats no ho oblidem pel fet que quan Alemanya envaeix França, els comunistes estan en pau amb el règim Nacionalsocialista. El tercer documental més aviat un migmetratge era el més ambiciós i el millor, l’anomenat A diary for Timothy. Timothy James Jenkins era un nen nascut a Londres al setembre de 1944 quan les forces aliades estaven començant a preparar la desastrosa operació d’Arnhem. El film mostra en muntatge paral·lel la vida del nadó amb la crònica del final de la guerra contra els alemanys, tot definint així un potent discurs, alhora interrogador i d’esperança. Tot el patiment de cinc anys agafava un sentit en la possibilitat i la exigència d’un futur per Timothy i tots els nens com ell arreu del món. El film il·lustrava la perícia com a muntador de Jenkins i el clima que anava a permetre, ja abans de la guerra, la victòria dels laboristes d’Atlee.