5/04/2007

Plató i la cuina

Llegir Plató per un ciutadà normal amb gustos més o menys acords amb els corrents majoritaris del nostre temps pot ser una experiència sobtant. Sovint les coses que es diuen als diàlegs contrasten d’allò més amb alguns dels nostres punts de vista més establerts. Això passa per coses molt fonamentals i també per coses que són potser de poca importància. Per exemple, és clar, cal només llegir el Gorgies, que Plató es malfiava del cuiners. La cuina allí és definida com un art de l’adulació imitació dels veritables sabers, en aquest cas confrontada amb la medicina (els practicants de la qual no són per cert a hores d’ara gaire populars, tot i que evidentment siguin respectats). En canvi, als nostres temps els cuiners són sovint una mena d’ídols populars i han estat elevats a la categoria d’artistes ( en un moviment paral·lel a aquell pel qual els artistes de tota la vida han estat elevats o degradats a la categoria de filòsofs). Hom pot veure aquí una revenja del vell Epícur o un senyal de la degradació i el buit espiritual del nostre temps. El Gorgies tracta finalment d’esbrinar quins són els fins últims de la vida i em sembla que la qüestió té a veure alguna cosa amb quines són les nostre finalitats últimes, probablement molt diferents de la de Plató i fins i tot de les d’Epícur. En tot cas la noció de llagoteria era molt bona per entendre la realitat que envoltava Plató, però no ho és menys per entendre la nostra.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

2 Comments:

Blogger Gregorio Luri said...

I perquè han de ser les nostres finalitats últimes diferents de les de Plató? Si em permets, m'agradaria encoratjar-te a llegir Plató com deia Pla que s'havia de llegir, a l'autobús, com un contemporani. Jo em considero profundament platònic, però no gaire antic, malgrat els meus 51 anys.

7:22 p. m.  
Blogger Jordi said...

Plató s'ha de llegir a l'autobus, a la tauleta de nit i tot arreu. Segurament és el filòsof més radicalment contemporani en això estic d'acord. Però ser el més radicalment contemporani, ha de voler dir també ser el més agossaradament intempestiu. Jo no parlava tant de tu ni de mi, com del "Man" heideggerià que és el que marca la veu de l'època.

7:40 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home