6/19/2005

BS i RM forever

Passat demà comença l’estiu, que aquest any serà un moment de trencament molt més gran de l’habitual. Amb el meu darrer intent literari gairebé acabat, no serà certament el moment de començar-ne un altre. Caldrà omplir el temps i després d’un any de treball intens però poc filosòfic una bona manera seria la lectura d’algun clàssic. La meva elecció ha estat Spinoza i ahir mateix vaig començar la relectura del llibre que per Pla suposava una de les cimeres del pensament occidental: el tractat teològic-polític. Cinquanta anys després no hi ha motius per variar aquesta opinió. El problema del llibre és refermar la llibertat enfront de la por i els mals causats per la superstició, la qual no és més que un efecte de la inconstància de l’enteniment humà. Em sembla que les notícies produïdes als darrers dies, especialment a la pàtria llunyana, mostren que des de l’època de Spinoza no hem avançat gens. Una altra manera de passar el temps, almenys el primer terç de l’estiu pot ser la programació del National Film Institut, que equival a la filmoteca de Barcelona. La major part de la programació de l’estiu està dedicada a Robert Mitchum, el qual es presentat com The original Outsider. Com era d’esperar sembla que l’ambient cinèfil de la ciutat tampoc està mancat de fans de Mitchum, com per exemple el redactor del programa que defineix l’actor sureny com una mescla de Wayne i Brando que sovint estava millors que qualsevol dels dos. La retrospectiva comença el proper dia ú, de manera obligada, amb The Nigth of the Hunter i al mes de juliol es podran revisar algunes de les seves millors interpretacions a films com: The lusty men, The Story of G.I. Joey, out of the past, Track of the cat o farewell my lovely. L’únic problema pot ser com arribar-hi. Des de casa meva al BNF hi ha com una dotzena de parades de metro i si no canvia el temps, ara mateix veig com el termòmetre marca 29,3º, el desplaçament pot ser una odissea. Els consells de la direcció del metro (1/ viatja sempre amb una ampolla d’aigua. 2/ Si no et trobes bé, baixa’t encara que no sigui la teva estació) són un remei ben magre. L’any passat els cartells deien que estaven investigant mitjans per fer el viatge més agradable, aquest any tampoc han arribat a l’invent de l’aire acondicionat.

Etiquetes de comentaris: , , ,

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Hi ha petites diferències entre la filmoteca i el NFI: la primera tanca a l'estiu. A més, a la filmoteca li agraden els cicles transgressors del tipus: Olivia Newton John i jo.

6:28 a. m.  
Blogger Xavier said...

¡Qué envidia el ciclo de Mitchum!
Vi hace poco "The lusty man" y es soberbia su interpretación. Su actitud observando el matrimonio de Hayward y Kennedy desde fuera es muy desesperanzada pero realista, con diàlogos como "El oficio de las mujeres es perdonar a sus esposos".

10:41 a. m.  
Blogger EVF said...

Hola!
T'he trobat fa poc, via fum i estalzí i en part a través dels comentaris de Cristina, amb qui vas anar a Irlanda. Encara m'estic posant al dia de llegir posts antics, en especial la crònica d'aquest viatge, de manera que hi aniré fent anotacions.
Al post d'avui, estic totalment d'acord amb això que expliques: als països que s'autoconsideren "freds" se'ls oblida que a l'estiu fa calor fins i tot allí. Jo vaig viure a París l'estiu de la canícula que va matar 30.000 iaios a França, i el metro, sense aire acondicionat, era senzillament mortal. Desmais a l'ordre del dia, aglomeracions, suades, retards, el que vulguis. I al setembre després, la SNCF va fer una exposició dels nous models de metro, que incorporaven, txa-txan... Aire Acondicionat! Al 2005! quan aquí a Espanya, que sempre anem tan endarrerits i tot això, resulta que fa anys i panys que tenim (massa) aire acondicionat. No hi ha com autoconsiderar-se un país "calorós".

10:48 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home