4/04/2011

The Guardian parla de Catalunya

Julian Glover és un comentarista de The Guardian que ha estat enviat pel seu diari a Barcelona a veure que passa amb això dels catalans. Glover ha parlat amb gent ben diversa, Aragonés, Huguet, Rahola, Camats i Rivera són les persones citades i de tots ells ha estat l’últim qui ha trobat més convincent i el segon el més inquietant. No és gaire estrany. Vist de fora, el discurs de Ciutadans és el més raonable. El problema és que la seva teoria és molt diferent de la seva pràctica i no fa honor als seus principis. Considerar a Huguet com un energumen tampoc és estrany doncs vist des d’aquí pensar que l’única conseqüència de la independència seria un flux de diners tornant cap a Catalunya és difícilment creïble. Allò més interessant de l’article són però les diferències culturals que interfereixen la comprensió que té Glover del conflicte. Quan parla del tema dels impostos diu que aquesta qüestió fa que la “devolution” no sigui completa. Aquest terme fou l’utilitzat per Blair quan es procedí a la restauració del parlament escocès que havia votat la seva dissolució a començaments del XVIII, amb la qual cosa es tornava, parcialment, a Escòcia un poder que ja havia tingut. Jo aquí no he sentit parlar mai de devolució, ni es pot parlar perquè el punt de vista espanyol és que no hi hagut mai altra entitat legítima de poders que l’estat espanyol i els catalans, no massa segurs de quina mena de poder era la Generalitat, tampoc volen insistir gaire. D’altra banda el discurs de Glover està fet des de la pressuposició que termes com Espanya i Catalunya tenen el mateix sentit per a tothom. Aquí al Regne Unit, és ben bé així quan es parla d’Escòcia, Anglaterra o el Regne Unit, però no pas al sud dels Pirineus, cosa necessària per a valorar el discurs de Rivera, el qual quan parla de Catalunya no està dient el mateix que Rahola o Aragonés. . En tot cas l’article funciona ja que realitza la seva funció essencial, que evidentment no és explicar que passa a Catalunya, sinó refermar als lectors de The Guardian la seva confiança al caràcter correcte del seus punts de vista (altrament dit prejudicis)

Etiquetes de comentaris: , , , ,

2 Comments:

Blogger Cristina said...

Exacte: Glover té el seu punt de vista i, per tant, prejudici. D'altres britànics no estarien d'acord amb ell, i no parlo de Matthew Tree, si no altres britànics que viuen a Catalunya i comprenen el que significa Catalunya en tots els sentits.

Glover no coneix la realitat catalana, com tampoc un espanyol o català o el que sigui, coneix la realitat escocesa o gal.lesa o irlandesa. No te res a veure una cosa amb l'altra, així que no s'han de barrejar conceptes.

La mania que té la gent és parlar del que no sap, no només parlar sinó pontificar i amb això, dir que té raó i quedar-se tan ample.

Glover no pot estar més lluny de la realitat, com ho pot estar l'Huguet, i el pijo del Rivera, que sembla un marquès.

Com sempre, els britànics a favor del feixisme (ja ho van demostrar i no paren de fer-ho). Ells són els únics que es veuen amb veu i vot d'opinar sobre el futur de la humanitat. Si no, mira com va el món! Gran desgràcia!

PD: No devien tenir més temes i havien de parlar dels altres. Que solucionin primer la seva merda, que en tenen molta!

7:25 p. m.  
Blogger Candide said...

I que no escruiguin sobre Catalunya, que jo en sé més!

Per cert, s'intenta sempre trobar explicacions de fenòmens estranys en conceptes coneguts: "devolution" no està tan malament. Es van tornar a Catalunya els poders que havia tingut en la Segona República, desfent així els mals del "interregnum" feixista.

Però els anglesos son uns filofeixistes i que es callin!

12:44 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home