3/11/2011

Barcelonisme

Què significa ser barcelonista després de Guardiola? Després del desencís produït pel migrat balanç de Cruiff com a jugador,la meva primera experiència definitiva com a barcelonista, ser seguidor del Barça tenia la facilitat de la previsibilitat del guió: sabies que més tard o més d’hora l’espifiarien i que quasi sempre s’ho mereixien. Cap d’aquests dues certeses val ara. Normalment se’n surten, encara que com el dimecres juguen massa amb foc, i l’esforç fet i l’excel·lència desplegada fa que sempre s’ho mereixin. Guardiola ha assolit així que la meva única i paradoxal fe, la fe a l’escepticisme, trontolli, almenys pel que fa al Barça. No sé sí això pot passar a altres àmbits de la vida i espero que no perquè el meu patiment (com sabia Hume l’entusiasme és dolent perquè fa patir) el dimecres va ser de debò (tot oblidant l’axioma evident de què el futbol és un joc d’errades i per això l’atzar pot acabar sent definitiu, tot i que en aquest sentit és més aviat un bon mirall de la vida).

Etiquetes de comentaris: , , , ,

1 Comments:

Blogger Cristina said...

Jo no vaig poder ni mirar el partit, hagués patit de valent...

8:25 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home