Quatre anys, sis mesos i tres setmanes
Quatre anys, sis mesos i tres setmanes .... No és cap condemna, o potser sí, sinó el temps que fa que totes les línies del metro londinenc no funcionen normalment en un cap de setmana. Així ho publicava abans d’ahir l’Evening Standard on me n’assabento que en contra del jo creia totes les línies haurien de funcionar sempre ( amb la meva ignorància pensava que la línia que uneix Waterloo amb la City tancava el caps de setmana de dret, però només ho fa de fet). Aquest mes ha estat el pitjor a la història del Tube, no hi ha perspectives de millora fins el 2012 i la situació dels trens és encara pitjor. L’estat de les instal·lacions (estem parlant del metro més vell del món), els problemes pressupostaris de l’estat britànic i l’experiència fallida de la privatització dels ferrocarrils (molt i molt fallida) ens duen a la conclusió que tot plegat no té solució. Sembla que l’esperit de Detroit avança.
2 Comments:
Vista la crisi que ens afecta a tots, sembla que hàgim visctut una vida manllevada...
Però aquella vida a nivell personal és de debò, el meu record de London és de debò, els dies passats a London reverberen com la llum del sol sobre el mar.
És el què acaba passant, una cosa excepcional s'acaba convertint en habitual.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home