The Sunset limited

Un home intenta llançar-se a la via d’una estació del metro Neoiorquí i és salvat per un altre a l’últim moment. El salvador decideix dur-lo a casa seva. Mai no sabrem els noms d’aquest dos homes. El salvat serà anomenat simplement “blanc” i el salvador ” negre”. Aquest és el punt de partida de The Sunset limited, l’obra teatral escrita per Cormac McCarthy tot i que ell hagi preferit anomenar-la una novel·la en forma dramàtica. Tots dos homes duen una existència contraposada. El negre és un ex-presidiari i ex-drogadicte que després d’haver sentit la veu de Déu fa ara de predicador. El blanc és un professor universitari que ha dut una vida regalada i que tanmateix ha optat pel suïcidi. La finalitat del primer, retenint al segon, és fer-li arribar la paraula i l’amor de Déu. El segon no té cap ganes de sentir la paraula sinó tocar el dos tan ràpid com sigui possible per tornar a l’estació. El diàleg esdevé cada cop més tens perquè tots dos s’ho acaben jugant tot, de manera no gaire metafòrica.

McCarthy ha assolit amb aquesta obreta una escenificació ben vívida del nostre naufragi espiritual. El seu magnífic us de la llengua anglesa esta evidentment molt lligat a aquesta vivacitat. És difícil identificar-se amb cap de les dues figures que d’alguna manera simbolitzen les dues grans alternatives del nostre temps. El negre és un home religiós, defensor d’una esperança sense fonament per a qualsevol persona amb un xic de seny; un fanàtic no especialment original que ha construït des de la fe un mecanisme de defensa després d’una vida miserable. El blanc però no té res a ensenyar-li. El professor és una encarnació potent del nihilisme inherent a la nostra tradició intel·lectual, un defensor del no-res i la foscor; un ser instal·lat al tedi més profund després d’haver utilitzat la força de la seva lucidesa per a la demolició de tota il·lusió. He parlat abans del nostre temps però és clar que l’obra té un sentit ben arrelat en el seu país d’origen, el lloc d’un renaixement del cristianisme i de la formació d’unes èl·lits intel·lectuals objecte de la desconfiança i la perplexitat popular. En el fons ressonen dues de les versions, de les mascares nietzschianes, l’amor a la vida i la vivència de la més paorosa manca de sentit.