Nou mundial

Avui comença el mundial. Aquí hi ha moltes menys banderes al carrers, en comparació amb els anterios, i més ofertes als pubs com hamburgueses gratuïtes amb una pinta o pinta gratis quan marqui Anglaterra. Com que l’equip no és pitjor que el de fa quatre anys (tampoc millor) suposo que la raó del canvi simplement és que tothom té menys diners i ningú no veu el futur gaire clar. És un mundial difícil per un cert catalanisme perquè aquest cop no és que hi hagin jugadors del Barça a la selecció, sinó que essencialment la selecció és el Barça. Per les mateixes raons és però, també complicat, per la majoria dels seguidors de la “roja”. A mi que Espanya se me’n fot, no puc negar en canvi que m’agradaria veure el Xavi, l’Iniesta, el Piqué o el Pedro com a campions del mon. El meu desig mínim però és que no guanyi Brasil. No soc pas antibrasiler (mentre escric de fons tinc posat en Caetano), però estic tip de la llegenda del “jogo bonito”, que es va acabar al mundial d’Espanya fa vint i vuit anys, i del fet que la seva preponderància a la FIFA els fa sortir cada mundial amb un partit d’avantatge sobre els seus contraris.