Manrique i Lanzarote

Des de divendres soc a Lanzarote. Busco fonamentalment tres coses: una mica de sol, per ajudar-me a oblidar la terrorífica experiència climatològica d'aquest hivern passat, una mica de temps per llegir (mai no he tingut prou i el darrer mes no he tingut gens) i oblidar-me del despertador per uns dies. Més o menys tot ho he anat trobant. D'altra banda la illa és un lloc únic. Dins d'un estat amb una història turística tan malaguanyada, Lanzarote és una molt agradable excepció. Els illencs ho saben i esten orgullosos (a d'altres llocs no en poden estar orgullosos tot i tenir la consolació de ser més rics). L'ideòleg de l'assenyada estratègia fou Cesar Manrique. Dissabte, abans del partit, vaig visitar molts dels espais emblemàtics que constitueixen el seu legat: el mirador del rio, la cueva verde, el monumento al campesino, los jameos del agua i el jardí de cactus. Son espais d'una qualitat excepcional, especialment els dos últims, representats a les fotos del capdamunt.