The road

Dissabte veig una projecció de The Road, la versió de John Hillcoat de la novel•la de Mccarthy a la que precisament hi vaig fer referència encara no fa un mes. D’entrada la pel•lícula té al seu favor la solidesa del repartiment. Viggo Mortensen és del tot adequat per un paper, en el que serien fàcilment imaginables els actors dels vell Hollywood, especialitzats a fer papers d’herois amb una moral de ferro colat. El noi, Kodi-Smith-McFee és del tot competent, i també apareix un dels grans de debò com Robert Duvall. Tanmateix, tot i que jo no diria que The Road fos una mala pel•lícula, crec que Hillcoat no assoleix una escriptura cinematogràfica que pugui igualar la del llibre de McCarthy. Potser n’abusa una mica dels flash-back i dona poc pes als diàlegs entre pare i fill. Tot plegat, pels que recordem el llibre, té un punt de massa bonic, la fam i el cansament d’un camí extenuant que potser no du enlloc no són tan clars com el llibre i per tant allò mostrat a la pantalla no té el caràcter èpic que assoleix el seu precedent literari. I és una pena, perquè oferir a hores d’ara al públic una història amb una dimensió èpica seria, si més, no una novetat. La novel•la tenia la qualitat de fer paleses les coses importants de la vida que sovint oblidem. La meva impressió és que aquesta transmissió, la pel•lícula, la resol molt parcialment i amb molta menys intensitat.