Contes russos

De Catalunya arriben, en general, poques novetats engrescadores i una d'elles és sempre la publicació d'un nou llibre del Francesc Serés. El darrer em fou lliurat aquest Nadal com a regal pel Xavi i l'Olga. Després de la incursió a l'esfera teatral i a la Catalunya medieval, en Serès torna a un gènere molt conreatals llibres anteriors, el conte, però a un escenari del tot exòtic: Rússia. El llibre es presenta com una recopilació d'autors russos de la darrera fornada o silenciats pel règim comunista. A la presentació, Serès parla de la seva relació amb la cultura de l'immens país entre Orient i Occident. No és pas un cas únic. Crec que la seva devia ser l'última generació que tingué com a ingredient fonamental de la seva dieta espiritual la literatura russa. Després no ha estat així, però abans no era gens infreqüent. Jo mateix, seria sense dubte un altre, si no hagués trobat de molt jove Dostoievski (segons Pla, és clar, seria millor i no pas un degenerat). La meva sensació és que ara la literatura russa està a ben poques dietes, com els productes, per exemple, de cultures molt properes com la francesa o la italiana, una situació paradoxal atesa la propaganda que diu que vivim en un mon més global on les fronteres han desaparegut.

Com a llibres com la matèria primera, Serès segueix excel·lint a la seva tasca de donar veu als homes i dones de les classes subalternes, els que pateixen la història directament. Possiblement, cap altre poble occidental ha estat tan patidor de la història com ho ha estat el poble rus i per això la connexió amb el mon presentat a llibres com l'esmentat és del tot fàcil. Tot i desenvolupant aquest fil comú, els llibres presenten els esdeveniments més importants de la història del país: la conquesta de l'espai, la catàstrofe ecològica del mar d'Aral, Chernòbil, la caiguda del mur o l'impressionant estructura de control del pensament que intentà endegar l'estalinisme. La rememoració va acompanyada d'un estil literari que cada cop m'agrada més per la seva manca de sofisticació, la seva difícil senzillesa i la seva adequació a les possibilitats expressives de la llengua emprada. Si n'he de destacar un conte, triaria potser el primer que té com a protagonista una hostessa d'una companyia de low cost, possiblement una explicació molt més fidel a la realitat del que ens passa que tot el feix de collonades que porten els nostres diaris,