Akibiyori

El cap de setmana passat vaig tenir l'oportunitat de veure un dels films projectats al cicle sobre Ozu al que ja havia fet referència. Es tracta de akibiyori, que ha estat traduït com final de la tardor. És un dels darrers films d'Ozu rodat en color l'any 1960, és a dir tres abans de la seva mort. És de fet un remake d'un film anterior anomenat final de la primavera i compta en el seu repartiment amb la mateixa actriu Setsuko Hara, tot i que fent personatges contraposats. A la primera era la jove per casar, a la segona és la mare d'aquesta jove. Com a la major part dels films d'Ozu el tema són les relacions dins del microcosmos que constitueix cada família. En aquest cas es tracta d'una família composada per una vídua i la seva filla. Tres amics del pare volen prendre cura del matrimoni de la noia per trobar que aquesta refusa qualsevol oferiment per tal de no deixar sola la seva mare. Malgrat que un intent de tornar a casar la mare fracassa, la noia acceptarà finalment el matrimoni amb el noi de la seva elecció, animada per una mare que no vol de cap manera el sacrifici de la seva filla.

La visió del film no deixa cap mena de dubte que Ozu pertanyia a una raça especial, on també hi era per exemple John Ford, la dels autors que han desenvolupat una capacitat narrativa que fa els seus films funcionar amb independència de la història que estan desenvolupant. Tot i que sigui Tokyo Monogatari, el film més prestigiós d'Ozu, qualsevol de les seves pel·lícules resulta una experiència cinematogràfica de primer ordre. Abitiyori no és una excepció. El seu estil estava del tot depurat i consolidat i constituïa un vehicle expressiu perfecte per des de la comèdia, parlar amb lucidesa de la situació humana.