John Hurt & Julles et jim

Dissabte assistim al BFI per veure una projecció dins del cicle Screen epiphanies, el qual consisteix a la projecció d'un film triat per una celebritat local en funció del seu caràcter inspirador; es tractaria d'alguna cosa així com reviure amb el públic present la pel·lícula que marca la seva vocació artística. El dissabte la celebritat era John Hurt i el film triat Jules et Jim. Hurt explicà la trobada que suposà per ell aquest film fins al punt d'anar-lo a veure sis diumenges seguits, guanyant-se així l'oposició de la seva família que considerava el cinematògraf com un espectacle "too common". Hurt estigué divertit, amable però prou contundent en els judicis sobre el cine més comercial fet a l'actualitat. Després veiérem el film de Truffaut, que només havia vist una vegada fa molts anys. Llavors no em va agradar gaire i tampoc el dissabte. D'entrada, tinc poca tirada per Jeanne Moreau, la qual sempre m'ha semblat massa conscient de com era de bona actriu. Tampoc connecto essencialment amb la moral de la història (per raons semblants per les que tampoc puc empatitzar amb la protagonista de Gertrud i que ja vaig explicar al meu llibre. La diferència és que el punt de vista de Dreyer és molt més distanciat i escèptic que el de Truffaut). Certament hi ha com als primers films de Godard, el redecobriment joiós del cinema. Allò més interessant del film és la recreació de l'època inserint a la seva narració material provinent dels documentals de l'època i Truffaut demostra que el grapat d'hores esmerçades a veure cine no fou debades, Tanmateix el film no serví per variar la meva convicció que parlar a hores d'ara de Truffaut com un dels grans del cinema és un pel exagerat.