9/03/2009

tòpics

Mentre que hi ha gent absorbida en la seva lluita contra vicis com el tabac, la meva dèria particular és lluitar contra l’adició a la premsa, la catalana particularment. Me’n vaig sortint i no fer treball de despatx m’ajudarà molt. Algunes conclusions són però inevitables. Un tòpic repetit amb insistència és el de desaparició de les nocions d’esquerra i dreta. Les raons on aquesta afirmació es fonamenta sovint són falses i mal intencionades, però això no fa menys certa l’afirmació. Els motius tenen a veure amb la qüestió plantejada per Strauss sobre la superioritat de la filosofia política clàssica sobre la moderna. Sense entrar en disquisicions metafísiques, em sembla que aquesta superioritat és evident des d’un punt de vista epistemològic. Tot el que s’està esdevenint s’entén molt millor des de Plató, que des de categories gastades com la de liberalisme o socialdemocràcia.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

1 Comments:

Anonymous dame Souris said...

[mode irònic absolutament off] Ah, si Léo Strauss tingués tanta prèdica com les bambes Nike. Ah comunicadors de pagament, ells i la seva nefasta mania de voler jalar. Fins que un Estat il·lustradament despòtic no creï el Cos de Periodistes, estem venuts [el mode sincer segueix on]. Cert tipus d'adicció a la premsa és bypassable si hi ha els pebrots de prescindir d'editorials i articles d'opinió: al capdavall, que ens monitoritzin l'anàlisi de la realitat amb dades suplementàries que no apareixen als butlletins de les agències de notícies no deixa de ser una pràctica poc elegant i gens democràtica --en particular si fan pagar per aquesta "informació privilegiada". Jo en prescindiria, sense manies.

Tot el que s'està esdevenint també s'entendria bé des del concepte de "ramat", tot i que el trobo tan maximalista com l'alegoria de la caverna. Però encara trobo que s'entén molt millor des de la voluntat de figurar. O hi ets al cost que sigui, o no ets ningú.

10:10 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home