Glasgow

La necropolis de Glasgow
L'escola d'art modern
Menjador de la House for an art lover
Pollock Park
Pollock House
Burrell Collection

Deia Tullio Gregory a començaments del 90 quan va venir a Barcelona invitat per la SCF que per conèixer una ciutat cal visitar el mercat central i el cementiri, és a dir, que li dóna als vius i que li dóna als morts. Cal dir que una visita al mercat de la Boqueria li va donar una molt bona impressió de Barcelona. En aquells temps el procés de transformació en parc temàtic tot just començava. No tinc ni idea d’on és el mercat central de Glasgow i de fet dubto que existeixi. En canvi, el cementeri hauria justificat l’aprovació del professor italià. Si més no, el principal cementeri de la ciutat, la necropolis del costat de la Catedral. Un turó que s’alça al bell mig de la ciutat i des del que es poden tenir una bona perspectiva del conjunt. Un lloc tranquil que convida a pensar com a cert el tòpic de l’etern repòs. El cementiri és de començaments del XIX si no vaig errat i està presidit a la cimera per una estàtua de John Knox, potser la figura més decisiva de la història escocesa.
Vaig visitar Glasgow aquest cap de setmana, bastant per casualitat, i em vaig trobar una ciutat d’una gran vivacitat, potser la més animada de la illa després de Londres. És clar que vaig estar un cap de setmana de juny més aviat solejat i això crea en els naturals de qualsevol lloc d’aquesta illa una sensació de gran eufòria; de fet, enlloc no m’ha semblat tan fàcil començar un a conversa com a aquesta ciutat. Al temps de l’equinocci d’hivern, en canvi, és fàcil que no hi hagi gens de sol i l’ambient deu ser força depressiu. Glasgow comparteix amb Barcelona, a més de la previsible aprovació del sr .Gregory, el fet de tenir com a atracció turística fonamental el treball d’un arquitecte: Charles Rennie Mackintosh, el qual, com Gaudi, treballà també dins de l’àmbit del disseny. No menys d’una dotzena d’obres importants d’aquest arquitecte es troben als voltant de la ciutat. Jo hi vaig poder veure dues de les més importants: l’escola de belles arts de la ciutat i l’anomenada House for an art lover, dissenyada al començament del segle anterior i construïda el 1996. Són edificis d’una personalitat indubtable. D’entrada allò que més em recordava era el modernisme, però té una arrel a l’estil medieval escocès i anuncià moltes de les que després serien les formes de l’arquitectura d’avantguarda. Sembla que le Corbusier havia estudiat l’obra d’aquest arquitecte escocès amb molta atenció.
Un cap de setmana se’m quedà curt enfront de la riquesa de l’oferta cultural d’aquesta ciutat. Hi ha però un lloc que cal esmentar: el Pollock Park. Una extensa zona forestal al sud de la ciutat que ha estat considerada el millor parc d’Europa. Dins hi ha la Pollock House, una mansió georgiana amb una molt bona col•lecció de pintura clàssica espanyola que inclou obres de Murillo i el Greco i el edifici-seu de la Burrell colection. Burrell fou un mega-millionari del seu temps que es feu amb una col•lecció important, la qual deixà a la seva ciutat natal amb la condició que li donessin un emplaçament adient, lluny de la degradació urbana. La seu actual satisfà del tot aquest desig, tot mantenint una unitat entre l’interior amb les obres exposades i el bosc que l’envolta. A la col•lecció es poden trobar un dels primers autoretrats de Rembrandt, als 26 anys, i la que possiblement és la millor col•lecció del Regne Unit de pintures de Degas.