Amsterdam (I)

Des d’ahir soc a Amsterdam. He arribat amb el tren, passant per Brussel·les. Primer amb l’eurostar i després amb un Intercity. El meu pas per Brussel·les va ser poc gloriós. L’ambient al voltat de l’estació és un xic depriment i després de les 10 del vespre ni als llocs de Kebab estaven disposats a fer un sopar. A Amsterdam tot ha estat diferent. Estic hostatjat a l’hotel Den Filosoof. La propietària és del gremi i ha volgut relacionar les habitacions amb temes o autors filosòfics. Jo tinc la dedicada als enciclopedistes. No hagués estat la meva primera elecció, però no em desagrada del tot. Entre les cites que decoren l’habitació destaco una de Voltaire al moment de la seva mort ,quan fou requerit a renegar del dimoni i les seves obres i respongué al capellà que aquell no era moment de fer enemics. Una de Spinoza està pintada en grans dimensions al mur de l’hotel que dona al carrer: l’home raonable no concep un altre desig per a si que el que també concebria per a la resta de la humanitat. Ben enraonat i molt kantià.
He passejat molt per aquesta ciutat d’ambient sorprenentment agradable per ésser protestant i d’una harmonia i bon gust arquitectònic evident. Vaig visitar ahir l’Amstelkrieg, un museu ubicat al lloc on durant dos segles hi hagué una església catòlica clandestina. També la sinagoga portuguesa i l’adjacent museu del judaisme. Aquest matí el Rijksmuseum. Una hora de cua, però un cop dins, l’ambient permetia veure les obres amb certa tranquil·litat. El museu esta en obres, però totes les obres fonamentals s’exhibeixen en una part de l’edifici, cosa que t’estalvia la sensació d’aclaparament que, per exemple, sempre tinc al Louvre. Avui, en canvi m’ho he passat molt bé veient uns autors que a més de la seva excel·lència pictòrica mostren perfectament allò del que parlaven, per exemple, l’altra dia a la presentació d’Hermenèutica i modernitat. També vaig veure ahir el Barça en un bar del barri vermell ple de joves madridistes que havien vingut a aquesta ciutat, al que es ve a aquesta ciutat, però que van fer una pausa per veure l’equip dels seus amors. Amb tot el que duien estaven molt agressius i jo i l’únic altre barcelonista, un noi de Vallecas curiosament, van mirar de passar desapercebuts. Sortosament els jugadors del Barça ens van ajudar.