3/01/2009

Gran Torino

Fa pocs dies s’ha estrenat aquí a Londres Gran Torino. La vaig veure ahir. És una proposta completament diferent a la de The Challenging que pràcticament devia rodar al mateix temps. Aquest és un film més petit a les seves dimensions de producció i des del meu punt de vista més reeixit. No parlaré gaire de la trama perquè em sembla que és una pel•lícula on cal seguir la història. Clint Eastwood és aquí el protagonista absolut interpretant el paper de Matt Kowalski, un vidu, treballador retirat de la indústria de l’automòbil i veterà de la guerra de Corea que viu sol a un barri decrèpit on ja no queden gairebé americans, essent precisament asiàtica la majoria del nou veïnat.
Quan van sortir notícies del rodatge de la pel•lícula hom va dir que es tractava d’una nova seqüela del la sèrie sobre Harry Callaghan. Vista la pel•lícula però no té gaire sentit parlar d’Harry sinó és perquè evidentment constitueix el personatge més implantat a la memòria fílmica dels espectadors. Evidentment Eastwood fa primordialment allò que en termes pedants podríem dir un exercici de deconstrucció de la seva imatge. Em sembla que tots aquells a qui el personatge els resulti poc simpàtic perdran el seu temps i els diners veient aquesta pel•lícula. Pels que no, com és el meu cas, resulta interessant veure la confrontació de l’heroi políticament incorrecte dels anys setanta amb la seva pròpia decadència i amb un món que potser no és millor ni pitjor, però si certament diferent, del que ens podíem imaginar als anys setanta.
Des del meu punt de vista Gran Torino és un film a defensar. Moltes de les crítiques envers el film han assenyalat la distància entre la importància dels temes i el to lleuger que sovint adopta la pel•lícula i un cert caràcter de pantomima a la interpretació d’Eastwood. Des del meu punt de vista, això és el millor de la pel•lícula i del tot coherent amb la trajectòria d’Eastwood que sempre ha estat un actor distingit amb un sentit de la ironia del tot personal. Com un altre mestre reconegut del cine americà que pot provocar urticàries, John Ford, Eastwood sembla ser un seguidor del principi platònic i nietzschià que afirma la necessitat de barrejar i unificar comèdia i tragèdia. El film té moments realment divertits, sovint relacionats amb la voluntat autoparòdica d’Eastwood, però és també una tragèdia; la tragèdia de la vellesa, de la solitud, de la vida duta sense consciència i autocompresió, de la desmembració de l’estructura familiar, en definitiva, de la decadència d’una certa Amèrica, la dels Kowalsky que treballaven a Detroit, una ciutat que molt rarament es mostrada pel cine americà (que jo recordi la última vegada on és un escenari significatiu és a Stranger than Paradise fa més de vint anys)

Etiquetes de comentaris: , ,

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Eastwood no ha dejado de deconstruir a Harry Callaghan. Lo hizo desde una òptica seria en un film como "En la cuerda floja" y desde un punto de vista irònico y auto-paròdico, que muchos no entendieron, en "El principiante" y en la propia última entrega de la serie Callaghan, "La lista negra".
Ciertamente en "Gran Torino" caso la película apuesta por deconstruir desde la emotividad. Al nada complaciente retrato de la vejez y soledad, podemos añadir el hecho, como espectadores, que según él mismo ha declarado, Eastwood se ha puesto delante de las cámaras por última vez.
Una despedida, como actor, más que digna.

7:58 a. m.  
Blogger Jordi said...

Yo diria que excelente aunque tengo la esperanza de que no sea su despedida, a pesar de que tampoco sea muy facil encontrar papeles para octogenarios

10:35 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Detroit era l'escenari de Robocop, al menys la primera part, tot i que era, clar, un Detroit futurista. Hi ha un afamat documental, que no he vist, que crec que es titula "Detroit, city of ruins", nom ben significatiu. I de "Gran Torino", tinc una còpia pirata aquí al costat, doblada al francès i comprada fa ja tres setmanes a la medina de Rabat que encara no he gossat veure. Crec que m'esperaré a trobar millors condicions.

Albert A.

8:35 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home