En la ciudad de Sylvia

El BFI fa normalment més d’un cicle alhora i aquest mes de març ha estat compartit per Stanley Kubrick i un director català, Jose Luis Guerin, del que s’ha projectat tota la seva filmografia i s’ha estrenat el seu darrer film, En la ciudad de Sylvia, una producció col•laboració de diversos organismes, entre els que hi figuren TV3, TVE i l’ICAA. La ciutat de Sylvia podria ser Estrasburg, on la pel•lícula fou rodada. El film no té pràcticament trama. Un jove, hoste d’un hotel discret, passa els dies a Estraburg mirant les noies de la ciutat de manera gairebé obsessiva fins a reconèixer en una d’elles la Sylvia del títol i iniciar una persecució pels carrers de l’esmentada ciutat.
Si podríem trobar alguna cosa en comú entre els dos cineastes estudiats al mes de març és la seva voluntat de no repetir-se i al mateix temps d’afirmar en cadascun dels diferents productes la seva personalitat com a creadors. Hi ha molt poques coincidències amb l’anterior treball de Guerin, l’esplèndida En construcción, però molts dels seus enquadraments recorden el del film sobre el Raval barceloní. Fonamentalment, En la ciudad de Sylvia és un film sobre la mirada i per tant acaba essent un film sobre el cine, sobre l’essència del cine i atès que molts pensen que Vertigo és el millor film de la història del cine, no és inoportú constatar que l’essència del film d’Hitchcock coincideix amb el film de Guerin, tot i que les referències son més amplies i potser difícils, al menys per mi, de copsar en una primera visió, en la qual fàcilment hom pot acabar deixant-se dur per l’obsessió del seu protagonista. Tanmateix, segurament la darrera obra de Guerin acaba proposant un joc que traspassa les fronteres de l’art purament cinematogràfi;, no tant veure la pel•lícula com una realitat sinó aprendre des del film a fer una altra mirada sobre la realitat