2/13/2009

Stalker

Dimarts m’arrossego fins al pont de Waterloo malgrat el fred per veure una projecció de Stalker de Tarkovski. Les collonades de la feina m’impedeixen prendre un miserable cafè i ho pateixo durant bona part dels 161 minuts de la pel•lícula. La visió del film és una experiència ben diferent de qualsevol altra projecció ordinària. Tarkovski era un cineasta metafísic i l’escenari representat defuig qualsevol mena de concreció. El poder visual de les imatges és molt gran, però la metàfora de la zona es correspon plenament a allò que Eco anomenava obra oberta.
Posteriorment hi hagué un col•loqui que resulta força animat. Hi eren l’ajudant de direcció de Tarkovski en aquell film, Eugeni Tsymbal, i el professor Anatol Lieven, catedràtic de relacions internacionals i terrorisme al King’s college de London. El primer donà indicacions importants sobre el treball de Tarkovski i explicà que efectivament el film es rodà dues vegades. A la primera el personatge del guia que introdueix l’escriptor i el científic a la zona era un home fort i resolutiu, Tarkovski es repensà i el convertí en un personatge dubitatiu i més feble. Lieven explicà el transfons polític de la pel•lícula i introduí una hipòtesi interpretativa relacionada amb l’esfondrament de la Unió Soviètica, plausible i ben argumentada.
Tot i que la primera interpretació era rodar-la a l’Asia central, el film fou finalment rodat a Estonia i possiblement no he vist mai a la pantalla un retrat tan poderós sobre la devastació inherent a les societats industrialitzades (una devastació que no és un patrimoni exclusiu de l’antiga URSS com recordà Lieven, als EEUU hi ha Cleveland i Detroit). Tot plegat massa depriment en aquest hivern del meu descontent,. Demà volaré cap a Kuramathi, una illa que només té un kilòmetre de punta a punta i intentaré oblidar-me de tanta fredor. El dietari tornarà en uns deu dies.

Etiquetes de comentaris: , ,

2 Comments:

Blogger Le Satellite diplomatique said...

Llavors.

1:36 p. m.  
Anonymous Alexandre said...

Això que comentes és verament extraordinari. Fa ja cosa de deu anys, un professor de cinema de l'Autònoma ens va portar el director de fotografia d'Stalker...que va desmentir la versió dels dos rodatges. L'havia acceptat com a certa...i ara, aquest film totèmic de la meva educació audiovisual torna a escolar-se per la porta del darrera en el meu imaginari. En certa manera, he d'agrair-te que allarguis aquest misteri ajornat.

5:46 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home