2/05/2009

A passage to India

Passage to India és el film que clou la filmografia de David Lean. No té res de testament voluntari, perquè morí mentre intentava dur a terme un vell projecte: la filmació de Nostromo de Joseph Conrad. Tot i així acaba sent una conclusió plenament coherent amb el conjunt de la seva obra, pel que té de negació i capgirament de la seva trajectòria. Recordem que de les quatre primeres pel•lícules, totes elles rodades durant la segona guerra mundial, tres d’una manera o altre eren exaltacions del caràcter nacional britànic.. Pel contrari, el seu darrer film és obertament crític amb els colonitzadors de l’India; en general, llevat de dues excepcions, els anglesos del film són obertament desagradables, d’un racisme sense matisacions ni justificacions més enllà del seu tancament mental. La India dels trenta es mostrada d’una manera que recorda molt clarament l’apartheid sudafricà Anglaterra només apareix dues vegades al film, al començament i al final mostrant la protagonista amb uns enquadraments foscos que inviten a pensar la illa com un gran presó. La pluja és un element essencial als dos plans. En contraposició, la India és l’escenari del sol i de la llum, un espai on els intrusos no acaben mai de trobar-s’hi. (en una decisió però, del tot incongruent amb les seves intencions, Lean donà el paper de filòsof Hindú a un occidental, cosa que no contribuí a que la pel•lícula fos rebuda amb simpatia pels indis)
El contrast humà és proporcional al meteorològic. Els anglesos del film ens són presentats com personatges definits per la seva fredor, en primer lloc, la seva fredor sexual que es contrastada amb una mirada més oberta i innocent pròpia dels orientals, però, en genera,l per la seva fredor emocional. Mentre els indis apareixen en general implicats en les seves relacions amb els altres, totes les relacions del britànics entre ells semblen convencionals i superficials, sent els exemples més clar en aquest sentit les relacions del jove jutge amb la seva promesa i la seva mare. L’evolució des del primer Lean és també palesa. Al capdavall, hom ha definit, amb ironia, però sense ésser injust, Brief Encounter amb el lema Make tea, not love. El conflicte del film de Lean està centrat a la frustració generada pel futur gairebé segur de misèria sexual que espera a la protagonista Adela. És significatiu que l’única escena original del film, sense equivalent literari al llibre de Forster, sigui l’excursió en bicicleta de la protagonista que la du al temple hindú on contempla les escenes eròtiques esculpides als baix relleus del temple i sent la violència dels micos que semblen ser els únics habitants del lloc. El moment de terror justificarà la seva decisió de tornar amb el seu nuvi, és a dir, dóna testimoni de la incapacitat del personatge d’acceptar el desig.
Sí, com dèiem fa uns mesos el cine de Lean, girà entorn a personatges definits pel seu caràcter de desplaçats, per la seva incongruència en relació amb el mitjà que els envolta, el seu darrer film és plenament característic. De fet, això és el que succeeix amb els tres personatges centrals. Victor, el metge musulmà, és un personatge escindit per la consideració d’indi i la seva admiració envers els anglesos, possiblement no li desplauria ser-ne un. La seva dificultat per dur bé el coll de la camisa, recorda la incomoditat de Lawrence amb el seu uniforme. Finchley, el professor, és també un personatge inadaptat, ubicat entre els anglesos i els indis, desdenyós del primers, però conscients de la seva diferència amb els segons. I finalment Adela, fastiguejada per la seva pròpia cultura però amb poques possibilitats d’enfrontar-se amb la subjeccions que aquesta cultura li imposa. En contrast amb aquests personatges, apareix la figura de Misses Moore potser el personatge femení descrit amb més humanitat i tendresa a tota la filmografia de Lean

Etiquetes de comentaris: , ,

2 Comments:

Anonymous Xavier said...

Por lo que recuerdo del film, visto en la Filmoteca el 31 de diciembre de hace siete u ocho años, la gran triunfadora de la película es Misses Moore, que es incluso jaleada en una escena.

7:42 a. m.  
Blogger Jordi said...

De hecho, en más de una escena. Es el personaje que mejor sabe situarse por encima de las distinciones nacionales, culturales. Creo que de alguna manera es el personaje en el que se refleja el propio Lean, que era un asiduo visitante de la India desde hacia 25 años. Fue en la India en donde conoció a su quinta esposa, que en el film interpreta precisament el papel de hija de Misses Moore.

11:17 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home