Final del Nadal

Per enèsima vegada em quedo enganxat a la televisió, un dels dies propers a Nadal, veient It is a wonderful life. Com que estic una mica fluix començo a plorar bastant abans de l’habitual (generalment quan James Stewart comença el camí de retorn a la seva llar i previsiblement a la presó). Tot i que és de les pel·lícules que he vist més vegades, les hores esmerçades a la seva visió tampoc no són tantes. En comparació, per exemple, són molts menys que las que vaig emprar a la meva, ja llunyana, joventut en llegir­-me la Fenomenologia de l’esperit hegeliana. Tanmateix, i malgrat la diferència d’alçada intel·lectual, Capra sabia bé coses que Hegel no fou capaç d’esbrinar. Per exemple, que al final no pot haver reconciliació universal. Cosa de la que, ben pensat, francament me n’alegro.