La batalla del Somme

De tots els esdeveniments de la primera guerra mundial potser el més infaust fou l’anomenada batalla del Somme. Una ofensiva de l’exèrcit anglès, el 1 de juliol de 1916, que assenyalà el dia més trist a l’història militar britànica. Les baixes dels britànics, només aquells dia, foren de 58000 efectius. La campanya acabà amb les primeres neus de mitjans de novembre. El balanç final fou 420000 baixes britàniques, 200000 franceses i mig milió d’alemanyes. L’avenç dels exercits aliats fou en el punt més allunyat del de partida de 12 kilometres. El significat militar de la batalla és discutible. No ho és en canvi la seva rellevància mediàtica. El 10 d’agost de 1916, és a dir quan la batalla encara estava desenvolupant-se, era estrenada a les pantalles angleses un documental que amb el títol de The battle of the Somme oferia més d’una hora de filmació directa al camp de batalla. Fou de llarg el major èxit de l’encara molt curta història de la cinematografia amb dos milions de tiquets venuts en dos mesos.

Vaig veure una projecció del film diumenge passat a l’Imperial War Museum amb una banda sonora afegida fa dos anys. Hi ha alguna reconstrucció però la major part del film honorà la fórmula de Capa: és prou bo, perquè hi és prou a prop. Certament la idea que dóna de l’horror de la guerra no reflecteix plenament el que va succeir aquell mes de juliol. Però la impressió de la vida de les trinxeres fou prou fidel per commocionar el públic britànic de l’època i provocar un debat públic sobre la moralitat d’oferir obertament aquella mena d’imatges. Certament al films es veuen unes quantes piles de cadàvers als que és difícil suposar cap mena de mort heroica. Em va sorprendre favorablement el respecte amb el que eren tractats els soldats enemics. Hom pot parlar d’un cert caràcter propagandístic del film, que volia contribuir a l’esforç de guerra britànic, però, en comparació amb l’època post-goebbelsiana on encara estem, el film resulta certament moderat i gairebé objectiu.