Tardor

Avui el Quadern gris publica una anotació excel·lent, impressionant sobre la tardor, simplement perfecte. Certament, et treu les ganes de tocar el tema, però per algun atzar ahir al vespre jo també estava pensant sobre la qüestió. Un dels motius que des de que soc aquí em permet pensar-me com afortunat, és el retrobament de la tardor. A Barcelona, la tardor era purament un record d’infància; un esdeveniment que ja no es produïa mai. El nostre calendari escolar, tot i afavorir tant el professorat, no ens permet fer vacances a la tardor. Aquí al Regne Unit sí que en tenim (sense que s’hagi obert cap debat, els anglesos tenen prou clara la distinció entre col·legi i guarderia). Això m’ha permès fruir d’una estació que a hores d’ara és la meva preferida, especialment al bosc, on es viu el moment més extraordinari de l’any des d’un punt de vista cromàtic. Recordo a la tardor passada els boscos del sud d’Escòcia, extraordinaris. Però de fet, no fa falta anar gaire lluny per gaudir de la tardor. Des de la finestra on escric, la simple contemplació de l’arbre dels meus veïns és un exercici del to gratificant. És una pena que només poguí retrobar-me amb aquest vell amic els caps de setmana!

L'esmentat arbre
Imatge tardorenca des del castell de Praga