Herois gairebé oblidats

Novembre porta dos dies molt significats al Regne Unit. El primer, un de festiu, el gunfire, del que ja he parlat en aquest blog, i que aquest any coincidí amb l’anunci de la victòria d’Obama. El segon, d’un caire ben diferent és el “remebrance day” que serà demà: 11 de novembre, 90 aniversari del final de la primera guerra mundial on es commemoren els morts a les grans guerres del segle. Atesa la situació hom podria esperar tal dia com aquest una explosió de patriotisme i en un cert sentit ho serà. Pero afortunadament no ho és tot i està acompanyada de sentiments també veritablement respectables. Avui la BBC ha ofert una bona mostra amb un documental anomenat: Not forgotten the men who would’nt figth, dedicat als 16000 britànics que es declararen objectors de consciència a la primera guerra mundial. Hi ha un cas ben conegut que és el de Bertrand Russell, però el programa no l’esmenta i es focalitza en històries gairebé anònimes però sovint plenes de significat: la del jove quaquer que s’enfrontà a una pena de mort, la dels germans oficials fills d’un oficial d’altra graduació que renunciaren al seu lloc, la del jove que no feu pública la seva objecció i decidí fer des de llavors un sabotatge actiu (molt fàcil en el seu cas era artiller, i sempre mira d’errar el tir) mantenint la seva activitat en secret fins revelar-la en un diari personal 50 anys després (el seu diari es conserva a l’Imperial War Museum). El programa ha cercat els descendents d’aquests homes i el seu legat per oferir un homenatge al seu heroisme, la mena d’heroisme potser més autèntica: la que reflecteix el coratge d’alçar-se com individus enfront de la multitud. Un valor, per molts britànics, molt superior al de la pàtria, en el sentit més brut del terme, i definidor de pàtria en un sentit noble del terme.