La porta d'accésUn matí gris a AgraLa inclinació de les torres està pensada per assolir la perspectiva típica mostrada a la foto anteriorDes del jardíDes de la porta
Els dies passen, el temps s’escola i les coses a dir sempre són moltes, masses. He fet alguns posts sobre la India, però encara em queda molt per explicar. De totes maneres tinc pendent un deute inexcusable: donar-li la raó al meu amic Albert. Probablement no hi ha cap altre lloc tan aclaparador al mon com el Taj-Mahal. Nosaltres no varem tenir sort. Tot i llevar-nos molt d’hora, el dia no era del tot adient, sinó nuvolós i gris. La propera vegada caldrà preparar-s’ho millor. No anar en temps de monsó i calcular que hi hagi lluna plena (llavors és permès visitar-ho de nit). Quan hom parla de perfecció, no es pot pas acudir cap exemple millor.
Etiquetes de comentaris: art, Asia, Viatges
1 Comments:
Aquestes belles imatges del Taj Mahal encara accentuen més, trobo jo, la màgia d'aquest monument funerari, aquesta declaració d'amor elevada a pedra... Sembla talment que floti, sensació que ja vaig tenir quan la vam visitar. La meravella prové, podem intuir, perquè en el Taj Mahal es dóna l'equilibri (l'harmonia, això és bellesa) entre la imatge del real i de l'efímer. Tu ho has dit: és un exemple de perfecció.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home