India (III):l'observatori astronòmic de Jaipur

Narivalaya Yantra serveix per determinar la posició del sol

Kranti Yantra, serveix per determinar latituds i longituds celestials

Chakra Yantra

Això és una mena de brúixola quan les rodes es mouen giren paral·lelament a l’eix de la terra i apunten al pol ; també tenen utilitat per mesurar les declinacions dels planetes

Samrat Yantra, literalment el rei de tots els intruments, és essencialment un rellotge solar que marca el temps local amb un marge d’error de només dos segons. Potser el rellotge d’aquesta mena més gran i més exacte del mon, també és l'indret on té lloc una cerimònia d’endevinació realitzada per astròlegs per mirar determinar com seran les pluges de la vinent estació monsònica

Visió general de l’observatori

L’observatori de Jaipur fou fundat en 1723 pel Maharaja Sawai Jai Singh, més o menys simultàniament a la ciutat que feu capital del seu regne i a la que donà el seu nom. Jaipur és una curiosa anticipació del que després seria l’urbanisme occidental. És una ciutat construïda segons un model geomètric, dividit en quadricules del tot iguals, molt allunyada així de la tortuositat típica que atribuïm a les ciutats orientals. No és fàcil però copsar la brillantor del disseny quan es passa pels seus atapeïts carrers i de fet la part dissenyada geomètricament és només una petita part d’una ciutat que ha crescut caòticament. Sí que es pot apreciar perquè és la ciutat rosa: tots els edificis del centre estan pintats en aquest color. Junt amb el Palau Reial, per cert magnífic, l’observatori és la principal atracció de la ciutat. L’observatori no és un lloc únic sinó que de fet foren construïts cinc; ignoro el que resta dels altres però el de Jaipur està en perfecte estat després de la restauració efectuada per un dels descendents del Maharaja el 1901. Fou un dels homes de ciència més destacats del seu temps, bon coneixedor del persa i el sanscrit; els seus interessos bàsics foren l’astronomia i les matemàtiques. L’astronomia occidental no li era aliena, estava familiaritzat amb els treballs d’Euclides i Ptolomeu, però també amb la nova astronomia de Copèrnic, Kepler i Galileu que li fou introduïda pels jesuïtes de Portugal. Els seu coneixements li van permetre corregir alguns errors a les taules de de la Hire., tot i que es mantingué fidel a les concepcions fonamentals de la seva cultura, i no trencà amb les concepcions geocèntriques. La seva cosmologia f0u la tradicional hindu i realitzà el sacrifici del cavall blanc que té origen als Vedes. Potser aquí hi ha una de les millors mostres de l’excés del que parlàvem a altres blogs, la inversió feta pel Maharaja és probablement superior a la que feu qualsevol monarca del moment a Europa (el moment per cert de la il·lustració)