David Lean (VII)

David Lean era dislèxic. A hores d’ara això no és cap drama però a l’Anglaterra de començaments del XX era un fet que podia afectar decisivament qualsevol vida. El camí educatiu i meritocràtic que constituïa el destí dels joves amb desig de progressió social li va estar tancat totalment. Atès que la universitat no feia per ell, el seu pare va decidir que potser el camí dels negocis podria ser més propici. Però la seva experiència laboral a una empresa de la City va ser breu i poc positiva. El jove David semblava tenir tots els números per a no fer res de profit a la vida. Només amb una cosa mostrava una certa habilitat, no diré pas talent perquè de fet aquesta cosa no era gaire més que una joguina, una petita filmadora, regal del seu pare. Això li facilità una nova oportunitat laboral, ésser una mena de grum en uns estudis cinematogràfics i a partir d’aquí començar la seva carrera cinematogràfica. Explico tot això perquè em sembla que aquesta és una de les claus bàsiques per entendre el seu cine. El jove Lean era una inadaptat, un tipus fora de lloc, un desplaçat i quan pensem a les seves pel·lícules més importants veiem que aquest desplaçament, aquesta inadaptació és quelcom que caracteritza tots els seus personatges, sovint heroics o genials, però quasi sempre incongruents amb el seu entorn i per tant font de decepció per a tots els que l’envolten. Això val pel Coronel Nicholson, Alec Guinnes a The Bridge over the river Kwai, un home que acaba sent un traïdor al seu país per la defensa que fa dels valors propis del seu país, per Lawrence, definit des del començament com un absolut fracàs en el seu paper de militar, per Zhivago, un home entestat a fer poemes mentre un mon s’esfondra al seu voltant i de Charles Shaugnessy, Robert Mitchum a Ryan’s daugther, un defensor d’una concepció il·lustrada en un temps i un ambient de barbàrie, però especialment una font de decepció per a les seves esposa, les expectatives de la qual mai no serà capaç de satisfer. No costa gaire veure en tots aquests personatges fora de lloc una personificació de nucli més íntim de la personalitat de Lean. Evidentment, aquí només hem parlat de les pel·lícules del final. L`’altra part de la seva carrera estaria relacionada amb un altre concepte, que seria el de repressió (que evidentment és una noció també important a films com Lawrence d’Arabia o passatge a la India) Però d’això en parlarem un altre dia.