Portmairion
La plaça central
La cúpula
La columnata
L'estuari
Clough- William Ellis es plantejà el repte de com harmonitzar el desenvolupament turístic i urbanístic d’un territori amb la preservació de l’ambient i el paisatge que l’envolta. Això el dugué a estudiar Arquitectura i tot i que evidentment realitzà altres projectes el més significatiu fou desenvolupat en una zona de Gales molt propera al lloc de provinença de la seva família, Portmairion. Fou un procés llarg que durà cinquanta anys i que només va poder culminar quan començava el seu desè decenni de vida. Fer una vila d’estil italià al Nord de Gales és una idea que d’entrada ens va semblar com a mínim sorprenent i, per què no dir-ho, perillós. El resultat és, en canvi, millor del que calia esperar, tot i que potser va ajudar el fet que el dia que anàrem feia un sol brillant que feia lluir el cromatisme dels seus edificis. Mr. Williams recreà i en alguns casos inserí edificis italians i segurament per això Portmairion fou considerat en el seu moment com una de les cimeres de l’arquitectura post-modernista. La popularitat del lloc augmentà a finals del seixanta quan fou l’escenari d’una sèrie mítica dela BBC , The prisoner, entorn d’una espia que era dut a una vila separada de la resta del món. El recinte fa funcions bàsicament hoteleres i passar-se un temps val la pena encara que només sigui pel magnífic emplaçament en una península en un ampli estuari, on la vista de l’aigua desapareix quan hi ha marea baixa
La cúpula
La columnata
L'estuari
Clough- William Ellis es plantejà el repte de com harmonitzar el desenvolupament turístic i urbanístic d’un territori amb la preservació de l’ambient i el paisatge que l’envolta. Això el dugué a estudiar Arquitectura i tot i que evidentment realitzà altres projectes el més significatiu fou desenvolupat en una zona de Gales molt propera al lloc de provinença de la seva família, Portmairion. Fou un procés llarg que durà cinquanta anys i que només va poder culminar quan començava el seu desè decenni de vida. Fer una vila d’estil italià al Nord de Gales és una idea que d’entrada ens va semblar com a mínim sorprenent i, per què no dir-ho, perillós. El resultat és, en canvi, millor del que calia esperar, tot i que potser va ajudar el fet que el dia que anàrem feia un sol brillant que feia lluir el cromatisme dels seus edificis. Mr. Williams recreà i en alguns casos inserí edificis italians i segurament per això Portmairion fou considerat en el seu moment com una de les cimeres de l’arquitectura post-modernista. La popularitat del lloc augmentà a finals del seixanta quan fou l’escenari d’una sèrie mítica de
Etiquetes de comentaris: art, Natura, Post-modernitat
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home