Més aniversaris i idees fonamentals

Seguint amb aniversaris, fa 150 anys que un naturalista malat de malària a Indonèsia, Alfred Russell Wallace, concebí unes idees llavors estranyes i originals que revelà en una carta a un altre naturalista anomenat Charles Darwin, el qual reconegué una formulació de la idea que portava vint anys treballant: l’evolució de les espècies. Una mica poruc de què la seva idea fos capitalitzada per un altre, assolí que es fes una exposició de les teories de Wallace i Darwin a la Linnean Society, el dia 1 de juliol. Fou la primera presentació en públic de la teoria de la selecció natural. El públic no quedà especialment impressionat i de fet, el president de la societat Thomas Bell, a la memòria anual escrigué que el 1858 no havia aportat cap descobriment dels que suposen una revolució a la història de la ciència. En qualsevol cas, la ponència va animar a Darwin a començar una tasca que estava ajornant des de feia vint anys. Aquell estiu comença la redacció sistemàtica del seu treball de vint anys. Un any després es publicà On the origen of species by means of natural selection. Wallace restà en un discret segon terme a la difusió de la teoria i encara hi és.

A hores d’ara és difícil discutir que la idea de Darwin (i Wallace) ha estat una de les més importants de la història de la humanitat, quines en foren les altres? The Observer del darrer diumenge oferia el segon llistat:

· La filosofia de Plató

· La hipòtesi copernicana ( des de l’elaboració de Galileu)

· El cogito cartesià.

· La teoria de la gravitació universal

· La teoria liberal d’Adam Smith

· L’ alliberació de la dona (en concret el text A vindication of the rigth of the woman de Mary Wollstonecraft

· L’anàlisi econòmic desenvolupat pel marxisme

· Teoria de l’inconscient freudiana

· La teoria de la relativitat

· La world-wide-web

No sé que pensareu d’aquesta llista. D’entrada jo diria que com a confés salesià ( i no parlo de cap ordre religioso-educativa) no puc deixar d’estar d’acord amb el fet que els únics dos filòsofs esmentats siguin Descartes i Plató. Imagino que molts professionals del gremi ho trobaren força discutible, però crec que Aristòtil és el seguiment d’alguns camins apuntats per la reflexió platònica i que la filosofia alemanya en general (del tot absent amb l’excepció de Marx i Freud molt lateralment filòsofs) és més important per la resta dels filòsofs que per la humanitat en general. Em sembla però que si és explicable l’omissió de Kant, Hegel, Nietzsche o Heidegger és menys explicable l’oblit d’un altre alemany d’ofici més modest, Gutemberg. Si hi és la www, també hauria de ser la seva invenció, com a mínim, igualment decisiva. Hi ha un principi de justícia en incloure igualment a Adam Smith i Karl Marx, tot i que la major part de la humanitat sembla pensar que un dels dos sobra. Finalment, resulta xocant que totes les bones idees de la humanitat siguin europees. Tot i que en realitat això significa afirmar que la Grècia antiga era ja Europa, cosa que particularment no veig gaire clara. En tot cas, si la filosofia Platònica es pot entendre com l’esbós dels principis on es fonamenta la civilització occidental, llavors aquesta tasca presenta nombrosos analogies amb la desenvolupada per figures en alguns sentits equivalents com Buda i Confuci a la denominada època axial. A la llista no hi cap matemàtic, tot i que quasi totes aquestes idees brillants tenen relació amb la matemàtica i molts dels descobriments més decisius d’aquesta disciplina no són ni de bon tros europeus. Hem d’excloure, per suposat, tot el període neolític on es feren les invencions més definitives que no han estat documentades (entre elles l’escriptura). Un principi de justícia elemental fora no oblidar l’adjectiu post-neolític a aquesta llista.