envelliment (II)
És del tot absurd pensar durant tota una vida que Husserl tenia raó i que és possible alguna cosa així com viure a l’apodicticitat. La quantitat d’ingenuïtat necessària per mantenir-se en aquesta idea és d’unes dimensions que fàcilment adquireixen proporcions patològiques. Tanmateix, crec que és definitivament empobridor no haver estat capaç de pensar mai que efectivament cal viure a l’apodiciticicat.
Etiquetes de comentaris: Crònica personal, Filosofia, Husserl
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home