Brillant com l'explosió de milers de sols al cel

En general quan cal fer una cita per definir un moment solemne hom utilitza per raons obvies el repertori de la Biblia o dels autors greco-llatins (o si no en sap res del tema potser d’alguns dels que els han copiat després). Hi però alguna excepció. En un moment transcendental de la nostra història la cita extreta fou del Bhagavad Gita. El moment fou les proves d’explosió de la primera bomba atòmica i el seu autor Robert Oppenheimer, el “pare” de la bomba (crec que no exagero la importància del moment més enllà del fet de la constatació que és possible matar desenes de milers d’orientals en pocs segons, hom tenia una constatació fàctica de la famosa fórmula d’Eintein o dit, d’una altra manera, del fet que l’univers és encara més estrany del que ens pensàvem). La cita és la següent:

Where a thousands suns to explode suddenly in the sky

Their brilliance would approximate the glory of the sight

El lloc on s’esdevé és el cant onzè. Arjuna comença a sentir-se persuadit per les raons de Khrisna i li demana que es mostri tal com és. El seu prec serà atès i Khrisna es manifesta en tota la seva glòria, Arjuna té llavors la visió de la que no gaudiren ni Sòcrates, ni Moises i veu el Cosmos i Déu (una mateixa cosa, si té sentit utilitzar aquí el terme cosa) en tot el seu esplendor. La impressió no és de bellesa, certament, potser més de sublimitat, perquè l’emoció està del tot barrejada i es indistingible amb l’horror. Oppnheimer no feu certament la cita de manera gratiïta