Una petita introducció a Descartes

Oxford University Press té una col·lecció de llibres amb un subtítol comú, a very short Introduction, que tenen una forta semblança pel seu disseny i propòsits als llibres Que-sais-je? Publicats pel PUF quan feia la carrera (no sé si encara continuen publicant-se). Darrerament he llegit el volum que Tom Sorell ha dedicat a Descartes. Sorell es professor de Filosofia a la universitat d’Essex i pot ser considerat com el màxim expert a la illa britànica a la filosofia cartesiana. El llibre és una presentació molt digna de la biografia de Descartes i una introducció plausible a la seva obra. Sorell es mostra com un bon coneixedor dels textos cartesians, però tant a la bibliografia bàsica com a les seves reflexions, es fa palès que no ha manegat cap altre bibliografia secundària fora de l’escrita a la llengua de Shakespeare. No sols no apareixen Beyssade o Marion, sinó que la gairebé definitiva biografia de Rodis-Lewis tampoc es esmentada. Tot plegat prou simptomàtic d’allò que menys m’agrada a hores d’ara de la Gran Bretanya. Això ni significa que el llibre hagi de ser menystingut. Tot i que es dedica molt més temps al que podríem anomenar la dimensió científica de Descartes, Sorell finalment fa justícia a la dimensió global de l’obra cartesiana. Des del mon anglosaxó la figura Descartes apareix pràcticament com una figura a exorcitzar, allò que generalment es cerca és dissoldre el seu fantasma. Però ningú no acaba de sortir-se’n. En un món de sabers parcials i de certeses petites l’ambició de Descartes i la sistematicitat de l’esperit cartesià continuen sent una referència ineludible de la nostra activitat de pensament i el seu caràcter d’exemple és precisament allò que reivindica la lectura de Sorell. Certament, aquesta és una de les figures plausibles de Descartes, la qual sense divergir del tot tampoc coincideix amb la que Jordi Sales em mostrà i jo vaig recrear parcialment a Dubtar i actuar, el filòsof de la llibertat i l’home capaç de conciliar la fonamentació del mecanicisme amb la seva crítica simultàniament.