La recança d'Arjuna

La qüestió plantejada per Arjuna al començament del Bhagavad gita per la seva radicalitat moral només és comparable a l’afirmació plantejada per Sòcrates al segon acte del Gorgies, quan afirma que és millor patir una injustícia que fer-la. El Bhagavad Gita és un diàleg entre Arjuna, el guerrer més notable d’un dels bàndols que lluiten en el Mahabarata, i Krisna, déu fonamental del panteó hindú, que l’acompanya a la lluita. Arjuna abans de començar la batalla decideix que no pot suportar la idea d’enfrontar-se als seus familiars propers i decideix que prefereix deixar-se matar abans que esdevenir ell mateix un botxí:

Let the sons of Dhritarashtra kill me

I will not protest.Better be killed than kill

La major part del diàleg serà desenvolupada per Khrisna, el qual argumentarà per què Arjuna abandoni els seus escrúpols i torni al camp de batalla. També com en el cas del Gorgies, la qüestió plantejada només tindrà resolució anant molt més enllà dels estrets límits on l’Academia occidental ha clos la qüestió moral. L’argumentació de Krishna acabarà essent una reflexió sobre la cosmicitat, com de fet ho és també la justificació de la seva posició que Sòcrates fa a Calicles. La resposta de Khrisna és llarga, complexa i per ella mateix suposa una introducció a tot el pensament hindú cristal·litzat entorn dels Upanishads. En parlaré en un altre moment. Només per avui indicar el caràcter fascinant d’un text, que és testimoni alhora del moviment de renovació moral més important experimentat per la humanitat, del que Socrates constitueix la versió occidental i el fonament del pensament del pacifisme d’un Gandhi, una figura reduïda a uns límits pel pensament occidental, la d’agitador polític, que no acaben de quadrar ben bé amb la seva realitat.