El logos de khrisna

La resposta de Khrisna passa per fer una mena de sinopsi sistematitzadora de tots els nous conceptes religiosos oferts pels Upanishads. De fet, una lectura plausible del text és interpretar-ho com una mediació entre les velles formes de religiositat, els vedes, adaptades a una organització estamental, socialment molt rígida, i les noves concepcions expressades als Upanishads que en molts sentits constitueixen un desafiament a l’ordre establert. El camí de la renunciació , la temptació d’Arjuna, és un camí essencialment antipolític (cosa que en un cert sentit farien efectiu en segles posteriors el budisme) El recolzament últim del logos de Khrisna es troba a la metafísica d’aquesta obra i constitueix al capdavall en el caràcter il·lusori de la realitat factual, el vel de Maia. En termes contemporanis parlaríem d’una ètica de les intencions que refusa donar valor a les accions, perquè les intencions tenen alguna proximitat a allò que és real, mentre que les accions no en tenen cap. Per això, la massacre futura, que tant preocupa Arjuna és, un fet irrellevant, com tot l’espectacle que s’esdevé enfront dels nostres sentits. En aquest sentit, la posició d’Arjuna ni tan sols és realment encomiable. Arjuna era egoista per anteposar el seu sentiment o les concepcions morals sobrevingudes als seu dharma de guerrer:

One’s own Dharma however imperfect, is a safer guide

Than the dharma of another, however perfect

Enfront dels seus escrúpols morals la proposta de Khrisna és una conciliació entre l’exercici del yoga, les noves disciplines, i la continuació de les seves tasques com a guerrer tot fent-li veure a Arjuna que ell està sobrevalorant la seva importància. Déu ja ha decidit la mort de tot aquells que l’afligeixen. L’executor és només un instrument de la voluntat divina i els desigs d’Arjuna son essencialment irrellevants. Els discurs de Khrisna anticipa aquí en un cert sentit la doctrina budista de l’absència de l’ego:

I am time, Kala, destroyer of the three worlds,

Here visible in the three worlds.

Even if you refuse to fight, none of these soldiers will live

Wake up, Arjuna, and win glory! Destroy your enemies

And enjoy their Kingdom!

Their Death is ordained- you are only the immediate cause

All have been already killed by me-

Drona and Bhisma, Jayadratha, Karna and the others

Fight! The day is yours

Khrisna la figura fonamental del panteó hindú apareix aquí amb un caràcter certament diferent de la concepció de la divinitat occidental. És un Déu tant creador com destructor perquè ambdues nocions no poden ésser separades. Com ell mateix diu:

I am the birth and dissolution of this universe

El text presenta nombroses i múltiples direccions de lectura. Certament hi ha indicat allò que hom pot considerar un camí espiritual i a partir del discurs de khrisna podríem extreure nombrosos preceptes vàlids pels que recerquen una vida espiritual més autèntica o simplement farcir un llibre de receptes d’autoajuda. Des de la perspectiva d’un home educat en una cultura cristiana i una fe demòcrata allò més interessants és considerar quin és el programa d’Arjuna: el fet que la nova religiositat sembla del tot excloure’l de la possibilitat de salvació. Khrisna malda per convèncer Arjuna que pot seguir essent qui és, un guerrer, i malgrat tot salvar-se. No hi ha camí de salvació universal perquè la naturalesa humana és essencialment heterogènia:

Food, ritual, tapasya, charity –all are different with different people

La pressuposició contrària significa en tots els casos l’afirmació d’una problemàtica homogeneïtat de l’ésser humà, que històricament ha funcionat només relativament a Occident. No tinc dubte que Nietzsche no s’hagués sentit gaire aliè al plantejament de Khrisna.